pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.
Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa
con su ruidosa cama.
Florecerán los besos
sobre las almohadas.
Y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.
El odio se amortigua
detrás de la ventana.
Será la garra suave.
Dejadme la esperanza.
7 comentaris:
Gràcies per recordar-nos l'esdeveniment a mi se m'havia passat per alt! uns versos punyents espero que si que floreixin els petons damunt les coixins i que l'odi s'apaivagui rere la finestra!
Es mereix aquest homenatge, al que li fou negada la vida, va saber deixar-nos uns poemes carregats d'esperança i de vida.
Els versos de M. Hernàndez i la veu de Serrat emocionen.
Clar que floriran els petons
............... Anton.
Hace unos meses tuve la ocasión de ver en directo a serrat haciendo homenaje a miguel hernandez, fueron hermosas los versos que nos dejó Hernández. salí bastante tocada del concierto por toda la historia que encierra, me hizo pensar en una época que no conozco y que debió ser dura para muchos.
besos, fanal blau.
sempre el recordarem, els seus versos són fantàstics.
has escollit un dels poemes que més m'agrada..
abraçadetes,
A mi el que més m'agrada dels musicats pel Serrat és "Para la libertad". I com vers no n'hi ha cap com el de "Yo quiero ser llorando el hortelano..." Un magnífic record, fanalet!
Publica un comentari a l'entrada