No conec personalment l'Eric Miller, però d'alguna manera el conec, perquè conec prou-molt bé a qui el coneix prou bé.
L'Eric no només fotografia, sino que fotografía sempre amb un objectiu, més enllà de la màquina que li permet capturar. Dóna moviment i fa que ens moguem.
Fotografía per un projecte i amb un objectiu.
Qui el coneix prou bé, va conéixer fa uns anys algunes d'aquestes àvies i aquests petits que van quedar orfes per la SIDA. Com m'escriu, les seves històries són "desgarradoras y reales". I li va quedar un bocí de cor allà, a la South Africa sovint ben oblidada.
Però continúa fent feina i somniant nous projectes per aquí.
Gràcies per regalar-los-hi uns minuts, i l'esperança.
Gràcies a tu!
http://www.kickstarter.com/projects/1993018479/south-african-super-grannies-a-photographic-exposi
19 d’octubre 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sort que sempre tenim un ull i una mirada compromesa, amiga, valenta...
Avui brilles més que mai Fanalet!!
Àvies que mouen el món.No les oblidem!
Gràcies Fanalet!
De petit em van ensenyar aquesta cançó, jo la cantava i reia molt:
Jo tinc un fanalet
tot ple de mosques,
li foto patada al fanalet
i el fanalet i les mosques
tots a les fosques.
M'agrada el teu blog.
Salud
Francesc Cornadó
Publica un comentari a l'entrada