el crec-crec del fullam sec,
i de la fulla verda.
La humitat de la rosada,
i algun gotim d'aigua
albirant ser beguda pel sol que mandreja, encara.
Després d'una nit obaga,
les ombres de la llum s'encenen i conviden.
El carretó de la vida, amatent,
per alleugerir el pes de la càrrega.
(també a les itineràncies poètiques)
5 comentaris:
Sembla que un raig de lluna il·lumini aquest regueró de plantes...
Si tot això que dius ho fas descalça el plaer és més gran...
Quan arriba el nou dia molts carretons ens donen un cop de mà. La carga sol ser feixuga...
Petons,
M. Roser
És tan bonic, fanalet del meu cor...ja l'he llegit allà, una delicatessen!
En saps molt, que bonic
Entre l'obga i la clariana uns versos que conviden a somiar :)
Un 10 fanalet...
Ah! i bon estiu!
Tirem alguns pedrots, que desapareguen algunes ombres i continuem el camí.
Publica un comentari a l'entrada