05 de juliol 2011

Nit obaga


Sentir el batec de les plantes a la terra,
el crec-crec del fullam sec,
i de la fulla verda.
La humitat de la rosada,
i algun gotim d'aigua
albirant ser beguda pel sol que mandreja, encara.

Després d'una nit obaga,
les ombres de la llum s'encenen i conviden.
El carretó de la vida, amatent,
per alleugerir el pes de la càrrega.


(també a les itineràncies poètiques)

5 comentaris:

M. Roser ha dit...

Sembla que un raig de lluna il·lumini aquest regueró de plantes...
Si tot això que dius ho fas descalça el plaer és més gran...
Quan arriba el nou dia molts carretons ens donen un cop de mà. La carga sol ser feixuga...
Petons,
M. Roser

zel ha dit...

És tan bonic, fanalet del meu cor...ja l'he llegit allà, una delicatessen!

carina ha dit...

En saps molt, que bonic

Joana ha dit...

Entre l'obga i la clariana uns versos que conviden a somiar :)
Un 10 fanalet...
Ah! i bon estiu!

novesflors ha dit...

Tirem alguns pedrots, que desapareguen algunes ombres i continuem el camí.