encara em sembla increïble que aquest indret en el que, quan llueix el sol no hi cap ni una agulla de cosir, només per un ruixadet, quedi buida. Jo que me n'alegro de la deserció, i de la platja desèrtica. La sensació de benestar...
Hi ha silencis que no incomoden mai, hi ha sons silenciosos i n'hi ha que conviden. Les gavines poden ser estridents; en aquest moment van ser del tot respectuoses amb l'entorn i la natura. Una abraçada, Pilar!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
16 comentaris:
No t'hi acostumis, aviat aquesta platja s'omplirà de gent!
les gavines esguarden
amb el bec a punt
i les ales plegades
per esquinçar silencis
amb els seus sons aquàtics
posen per la foto
Vols saber una cosa, XeXu?
Ahir van caure quatre gotes i ni una ànima...tota per a mi...:)
I jo, feliç com un anís!
A vegades, fanalet, val la pena que faci mal temps per poder anar a la platja d'aquesta manera...
Dóna pau la teva foto i també el teu poema.
Dobles la pau
de la platja tan quieta.
vols en silenci.
Els sons naturals, els que la natura ens regala són preciosos, silenci per a les nostres orelles.
Ella se'ls mira
avalotats de sobte.
L'espera és sàvia.
El nar i venir de les onades, la cantirella de les gavines,
el bufar del vent i els peus descalços que aixafen la sorra.
Aquest és d'aquells silencis que podrien ser eterns i mai serien incómodes.
Sembla que l'autora del poema sigui la gavina que contempla el mar...de totes maneres el batre d'ales no és massa silenciós...
Petons,
M. Roser
Desitjo que estiguis a més gaudint-ne. Aquest paisatge marítim aporta sempre una pausa de benestar increible.
Salut, Marta!
Gemma,
encara em sembla increïble que aquest indret en el que, quan llueix el sol no hi cap ni una agulla de cosir, només per un ruixadet, quedi buida.
Jo que me n'alegro de la deserció, i de la platja desèrtica.
La sensació de benestar...
Salut, Gemma!
I una abraçada de mar.
M. Roser,
potser si que el va escriure la gavina i jo la vaig ajudar en el traç de la lletra...:)
Un petó!
Hi ha silencis que no incomoden mai, hi ha sons silenciosos i n'hi ha que conviden.
Les gavines poden ser estridents; en aquest moment van ser del tot respectuoses amb l'entorn i la natura.
Una abraçada, Pilar!
novesflors,
com sempre, superes amb escreix, el que volia transmetre! :)
Tu si que en saps, porquet, de natura...:)
Fantàstica descripció sintetitzada...
Un petógruny!
El teu haikú també dóna pau, jo voldria doblar-la en aquesta doble coincidència!
elfreelang, gràcies per la teva companyia!
:)
Publica un comentari a l'entrada