A la llum d'un fanalet: Només silenci

15 de juliol 2011

Només silenci

Només silenci

uns vols i batre d'ales

mentre les miro.

16 comentaris:

Sergi ha dit...: No t'hi acostumis, aviat aquesta platja s'omplirà de gent!; 15 de juliol del 2011, a les 11:53
Elfreelang ha dit...: les gavines esguarden
amb el bec a punt
i les ales plegades

per esquinçar silencis
amb els seus sons aquàtics
posen per la foto; 15 de juliol del 2011, a les 11:56
fanal blau ha dit...: Vols saber una cosa, XeXu?
Ahir van caure quatre gotes i ni una ànima...tota per a mi...:)
I jo, feliç com un anís!; 15 de juliol del 2011, a les 11:56
Carme Rosanas ha dit...: A vegades, fanalet, val la pena que faci mal temps per poder anar a la platja d'aquesta manera...

Dóna pau la teva foto i també el teu poema.

Dobles la pau
de la platja tan quieta.
vols en silenci.; 15 de juliol del 2011, a les 12:49
El porquet ha dit...: Els sons naturals, els que la natura ens regala són preciosos, silenci per a les nostres orelles.; 15 de juliol del 2011, a les 16:12
novesflors ha dit...: Ella se'ls mira
avalotats de sobte.
L'espera és sàvia.; 15 de juliol del 2011, a les 16:53
Barcelona m'enamora ha dit...: El nar i venir de les onades, la cantirella de les gavines,
el bufar del vent i els peus descalços que aixafen la sorra.

Aquest és d'aquells silencis que podrien ser eterns i mai serien incómodes.; 15 de juliol del 2011, a les 17:00
M. Roser ha dit...: Sembla que l'autora del poema sigui la gavina que contempla el mar...de totes maneres el batre d'ales no és massa silenciós...
Petons,
M. Roser; 15 de juliol del 2011, a les 19:00
GEMMA ha dit...: Desitjo que estiguis a més gaudint-ne. Aquest paisatge marítim aporta sempre una pausa de benestar increible.

Salut, Marta!; 16 de juliol del 2011, a les 22:41
fanal blau ha dit...: Gemma,

encara em sembla increïble que aquest indret en el que, quan llueix el sol no hi cap ni una agulla de cosir, només per un ruixadet, quedi buida.
Jo que me n'alegro de la deserció, i de la platja desèrtica.
La sensació de benestar...

Salut, Gemma!
I una abraçada de mar.; 17 de juliol del 2011, a les 21:10
fanal blau ha dit...: M. Roser,
potser si que el va escriure la gavina i jo la vaig ajudar en el traç de la lletra...:)
Un petó!; 17 de juliol del 2011, a les 21:12
fanal blau ha dit...: Hi ha silencis que no incomoden mai, hi ha sons silenciosos i n'hi ha que conviden.
Les gavines poden ser estridents; en aquest moment van ser del tot respectuoses amb l'entorn i la natura.
Una abraçada, Pilar!; 17 de juliol del 2011, a les 21:14
fanal blau ha dit...: novesflors,

com sempre, superes amb escreix, el que volia transmetre! :); 17 de juliol del 2011, a les 21:15
fanal blau ha dit...: Tu si que en saps, porquet, de natura...:)
Fantàstica descripció sintetitzada...
Un petógruny!; 17 de juliol del 2011, a les 21:17
fanal blau ha dit...: El teu haikú també dóna pau, jo voldria doblar-la en aquesta doble coincidència!; 17 de juliol del 2011, a les 21:24
fanal blau ha dit...: elfreelang, gràcies per la teva companyia!
:); 17 de juliol del 2011, a les 21:25

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)