04 de setembre 2011

Diada Estellés


M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma

un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,

seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,

l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.


Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.


12 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Honor i Glòria al poeta nacional.
Salut i Terra

Jpmerch ha dit...

Molt bona elecció.

Quadern de mots ha dit...

Llegir-lo i després rellegir-lo amb l’Ovidi, és impressionant. Sí, bona elecció.

Joana ha dit...

Bona tria, magnífic poema!!!

Elfreelang ha dit...

Ovidi i Vicent units! Molt ben pensat posar el poema que va cantar el gran Ovidi!

vpamies ha dit...

Un poema que ja no saps si és poema o és cançó...

novesflors ha dit...

Sort que he vingut aquest matí a visitar-te perquè no me'n recordava (he tornat despistada de les vacances!!!)
Gràcies.

Clidice ha dit...

Realment un dia per xalar! Gràcies! :)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola fanal blau veig que també t'has apuntat a la poesia d'Estellés, que no farem per un poeta!!!
Jo he triat un poema més senzillet.
Petons,
M. Roser

Helena Bonals ha dit...

Veig que fa moltes dicotomies, aquest poeta. M'agrada, en un primer cop d'ull, aquest poema.

cantireta ha dit...

Jo vaig fer-ne una adaptació d'Els Amants. Passeu per ca meva.
Molt bo, és un gran poema, aquest.
Donaria el que fos per escriure com ell...!

onatge ha dit...

Un poema i una interpretació immillorable... Durant molt de temps portava aquesta cançó de so al mòbil.

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge