A la llum d'un fanalet: Finestres

02 de setembre 2011

Finestres

Tantes finestres

s'obren al cel,

que acaben sent laberints.

9 comentaris:

Joana ha dit...: Dels finestrals,
laberints de passió
corren pel cel; 3 de setembre del 2011, a les 0:10
Anònim ha dit...: I a mi que em semblen ulls oberts, que t'ajuden a observar l'exterior i l'interior.; 3 de setembre del 2011, a les 9:28
rosana ha dit...: les millors finestres són les que et conviden a mirar un tros de cel com un marc que limita, m'agrada la teua reflexió, besets; 3 de setembre del 2011, a les 10:44
cantireta ha dit...: Quin dels laberints ens durà a la nostra persona? Quina sortida serà un parany per a la veritat?; 3 de setembre del 2011, a les 11:36
Elfreelang ha dit...: laberints de cristalls, miralls del cel....finestres indiscretes; 3 de setembre del 2011, a les 12:47
novesflors ha dit...: Laberints farcits de vida (de vides).; 3 de setembre del 2011, a les 19:32
Maijo Ginovart ha dit...: Finestres a l'exterior, sempre mirant cap enfora.; 3 de setembre del 2011, a les 20:12
Joan Guasch ha dit...: de fet, una finestra és un bocí d'absència que ens permet intuïr l'interior dels espais entre parets.; 3 de setembre del 2011, a les 22:46
Sauze ha dit...: Las ventanas vistas desde un lado, o vistas desde el otro ángulo...

¿quién está dentro y quién está fuera?

Cada una encierra o libera una historia.

Estoy retomando los viajes por vuestros blogs... llevo algunos meses perdida.. un abrazo; 9 de setembre del 2011, a les 20:53

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)