02 de setembre 2011

Finestres


Tantes finestres
s'obren al cel,
que acaben sent laberints.

9 comentaris:

Joana ha dit...

Dels finestrals,
laberints de passió
corren pel cel

Anònim ha dit...

I a mi que em semblen ulls oberts, que t'ajuden a observar l'exterior i l'interior.

rosana ha dit...

les millors finestres són les que et conviden a mirar un tros de cel com un marc que limita, m'agrada la teua reflexió, besets

cantireta ha dit...

Quin dels laberints ens durà a la nostra persona? Quina sortida serà un parany per a la veritat?

Elfreelang ha dit...

laberints de cristalls, miralls del cel....finestres indiscretes

novesflors ha dit...

Laberints farcits de vida (de vides).

Maijo Ginovart ha dit...

Finestres a l'exterior, sempre mirant cap enfora.

Joan Guasch ha dit...

de fet, una finestra és un bocí d'absència que ens permet intuïr l'interior dels espais entre parets.

Sauze ha dit...

Las ventanas vistas desde un lado, o vistas desde el otro ángulo...

¿quién está dentro y quién está fuera?

Cada una encierra o libera una historia.

Estoy retomando los viajes por vuestros blogs... llevo algunos meses perdida.. un abrazo