19 de setembre 2011

Temps



Absurd el temps
a la presó de vidre.
Captiu del fred.

19 comentaris:

Sergi ha dit...

Bona foto, i millor metàfora!

jomateixa ha dit...

Si hi poses el tap potser el podràs retenir...

Barcelona m'enamora ha dit...

Llegint els teus versos, m'ha vingut al cap en Pannikar i les seves reflexions sobre el temps. Te'n deixo una que m'agrada:

No visc les hores ni els minuts, sols el ritme de la natura, dels éssers, dels astres... el temps és el ritme de l’ésser, de la Vida. L’ara és etern.

mar ha dit...

qui pogués endreçar les hores perdudes en una ampolla màgica i anar-les consumint a poc a poc quan el temps ja s'escurça i la vida engoleix golafre les hores viscudes i les que resten per viure...

lolita lagarto ha dit...

el temps empressonat fa iuiu..
una foto preciosa!

Carme Rosanas ha dit...

Seguint amb Barcelona que cita Pannikar un dia vaig sentir-li dir. "Viatjo amb el temps, vaig amb el temps, sóc el temps". Era de paraula en una entrevista i no sé si les paraules són exactes, però era ben bé això. Em va fer una mica d'enveja tanta saviesa i jo entestant-me en multiplicar el temps ;).

M'agrada el pot, el rellotge, el tap, la foto, la idea, el poema. M'agrada tot. Haurem de pensar com salvar el temps captiu del fred! Un petó, guapa!

Quadern de mots ha dit...

Captiu a la presó de vidre
el temps és fa absurd i fred.

Si tanques el temps per aprofitar-lo quan vulguis el refredes i el perds.
Magnífica foto i bon poema (com sempre).

El porquet ha dit...

Tant de bo pogués aturar el temps de tant en tant... encara que fos tan fred com aquest!

montse ha dit...

Silenci forçat,
Captiu sense paraules.
Presó de dolor.

montse ha dit...

Temps de silenci,
captiu a la presó.
Séc de paraula.

novesflors ha dit...

El temps va a la seua, no es deixa empresonar ni si li dissimulem la presó fent-la de vidre.

Mònica ha dit...

La imatge m'ha aturat a llegir-te. Esplèndida combinació.

M. Roser ha dit...

Procurem no fer-lo captiu de res...
El temps és l'única cosa que no es pot recuperar, per això és important aprofitar-lo bé...Bonica la foto i adequada.
Petons,
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Només sé dir això: molt bo.
I també molt bo el segon de la Montse. Séc de paraula.

Marta ha dit...

Una vegada vaig llegir una frase de Miquel Bauçà (1940-2004)"No cal tenir por d’avançar-se massa al temps. El temps sempre corre més. No l’atraparem mai." A mi el que m'agrada a vegades és perdre el temps! Bona setmana!

GEMMA ha dit...

El temps ha de poder volar lliure i no restar empresonat en ningú ni per ningú.

Imatge i text d'aires nostàlgics. Desitjo que tu estiguis bé.

Petons, Marta.

fanal blau ha dit...

Gràcies a tots i totes. Ja veieu...fent tastets de temps en blanc i negre.
Una abraçada ben ben gran!

Audrey ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Audrey ha dit...

A vegades n'és, d'absurd, però el solet encara escalfa...
Bonics versos!.