La Carme, molt prudentment, m'ha enviat un correu dient-me que li sabia greu no veure aquesta fotografía en colors...
Carme, com veus, encara no han agafat el to vermellós de la tardor, però m'ha vingut la "pájara" d'aquesta imatge, he despenjat un rellotge, m'he enfilat a l'arbre i l'he fotografiat. Sortosament ningú m'ha vist, no fos cas que telefonéssin als serveis d'urgència! :) És una mena de parra borda, però que a mi m'entusiasma que s'entortolligui al tronc d'aquest ametller (vellet, vellet...). Ve cada tardor des de fa uns quants anys des de casa la veïna, en el llindar del troç, la natura sempre fa intercanvis. Una abraçada, Carme!
novesflors, gràcies! ja veus, fent de les meves!
Mira, Zel, m'ha agafat el rampell, i després he pensat que era una imatge massa tardoral per la calor que fa encara. Tot i així, jo no l'he pensat tristoi. Una abraçada gran i amb somriure!
Quina col·leció de rellotges que ens estàs ensenyant aquesta setmana! Com va aparèixer aquest rellotge al mig del bosc? Era el rellotge de la mare natura?
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
12 comentaris:
De bracet, amb la vinya verge? Ho és? I comença a ser vermella? No, a casa encara no.
Estàs fent una col·lecció del temps molt bonica.
Bonic i un pèl tristoi, no?
La Carme, molt prudentment, m'ha enviat un correu dient-me que li sabia greu no veure aquesta fotografía en colors...
Carme, com veus, encara no han agafat el to vermellós de la tardor, però m'ha vingut la "pájara" d'aquesta imatge, he despenjat un rellotge, m'he enfilat a l'arbre i l'he fotografiat. Sortosament ningú m'ha vist, no fos cas que telefonéssin als serveis d'urgència! :)
És una mena de parra borda, però que a mi m'entusiasma que s'entortolligui al tronc d'aquest ametller (vellet, vellet...).
Ve cada tardor des de fa uns quants anys des de casa la veïna, en el llindar del troç, la natura sempre fa intercanvis.
Una abraçada, Carme!
novesflors, gràcies!
ja veus, fent de les meves!
Mira, Zel, m'ha agafat el rampell, i després he pensat que era una imatge massa tardoral per la calor que fa encara. Tot i així, jo no l'he pensat tristoi.
Una abraçada gran i amb somriure!
Si anéssim amb l'hora del sol a les 7 ja seria fosc i negre, ara encara hi ha una mica de sol...
Petons,
M. Roser
Jo tinc ganes de tardor i ja he anat a collir anous i figues...però amb aquesta temperatura aniré de cap al mar :)
Gràcies, fanalet. Això ha estat com un caprici... volia veure el color de les fulles. :) Són molt boniques les dues.
Per sort no has acabat a urgències per astorament dels veïns, ni per haver caigut de l'arbre! Petonassos de bona nit.
Quina col·leció de rellotges que ens estàs ensenyant aquesta setmana! Com va aparèixer aquest rellotge al mig del bosc? Era el rellotge de la mare natura?
Temps d'arraulir-se vora el foc i explicar contes.
Felicitats, per tots aquest fanalets de temps.
repenjats del bracet... que bonic!
Elogi del coratge:
tarzànic rellotge.
Tan bell i frondós.
M'encanten aquestes estones en que cau la tarda, i la tardor n'és bona època. Ara, per més tardor que sigui em segueix mancant temps com sempre!
Publica un comentari a l'entrada