A la llum d'un fanalet: Temps

19 de setembre 2011

Temps

Absurd el temps

a la presó de vidre.

Captiu del fred.

19 comentaris:

Sergi ha dit...: Bona foto, i millor metàfora!; 19 de setembre del 2011, a les 14:41
jomateixa ha dit...: Si hi poses el tap potser el podràs retenir...; 19 de setembre del 2011, a les 14:41
Barcelona m'enamora ha dit...: Llegint els teus versos, m'ha vingut al cap en Pannikar i les seves reflexions sobre el temps. Te'n deixo una que m'agrada:

No visc les hores ni els minuts, sols el ritme de la natura, dels éssers, dels astres... el temps és el ritme de l’ésser, de la Vida. L’ara és etern.; 19 de setembre del 2011, a les 15:02
mar ha dit...: qui pogués endreçar les hores perdudes en una ampolla màgica i anar-les consumint a poc a poc quan el temps ja s'escurça i la vida engoleix golafre les hores viscudes i les que resten per viure...; 19 de setembre del 2011, a les 15:13
lolita lagarto ha dit...: el temps empressonat fa iuiu..
una foto preciosa!; 19 de setembre del 2011, a les 15:13
Carme Rosanas ha dit...: Seguint amb Barcelona que cita Pannikar un dia vaig sentir-li dir. "Viatjo amb el temps, vaig amb el temps, sóc el temps". Era de paraula en una entrevista i no sé si les paraules són exactes, però era ben bé això. Em va fer una mica d'enveja tanta saviesa i jo entestant-me en multiplicar el temps ;).

M'agrada el pot, el rellotge, el tap, la foto, la idea, el poema. M'agrada tot. Haurem de pensar com salvar el temps captiu del fred! Un petó, guapa!; 19 de setembre del 2011, a les 15:30
Quadern de mots ha dit...: Captiu a la presó de vidre
el temps és fa absurd i fred.

Si tanques el temps per aprofitar-lo quan vulguis el refredes i el perds.
Magnífica foto i bon poema (com sempre).; 19 de setembre del 2011, a les 16:06
El porquet ha dit...: Tant de bo pogués aturar el temps de tant en tant... encara que fos tan fred com aquest!; 19 de setembre del 2011, a les 16:11
montse ha dit...: Silenci forçat,
Captiu sense paraules.
Presó de dolor.; 19 de setembre del 2011, a les 18:44
montse ha dit...: Temps de silenci,
captiu a la presó.
Séc de paraula.; 19 de setembre del 2011, a les 18:54
novesflors ha dit...: El temps va a la seua, no es deixa empresonar ni si li dissimulem la presó fent-la de vidre.; 19 de setembre del 2011, a les 20:03
Mònica ha dit...: La imatge m'ha aturat a llegir-te. Esplèndida combinació.; 19 de setembre del 2011, a les 22:32
M. Roser ha dit...: Procurem no fer-lo captiu de res...
El temps és l'única cosa que no es pot recuperar, per això és important aprofitar-lo bé...Bonica la foto i adequada.
Petons,
M. Roser; 20 de setembre del 2011, a les 13:22
Jordi Dorca ha dit...: Només sé dir això: molt bo.
I també molt bo el segon de la Montse. Séc de paraula.; 20 de setembre del 2011, a les 14:37
Marta ha dit...: Una vegada vaig llegir una frase de Miquel Bauçà (1940-2004)"No cal tenir por d’avançar-se massa al temps. El temps sempre corre més. No l’atraparem mai." A mi el que m'agrada a vegades és perdre el temps! Bona setmana!; 20 de setembre del 2011, a les 16:33
GEMMA ha dit...: El temps ha de poder volar lliure i no restar empresonat en ningú ni per ningú.

Imatge i text d'aires nostàlgics. Desitjo que tu estiguis bé.

Petons, Marta.; 20 de setembre del 2011, a les 18:33
fanal blau ha dit...: Gràcies a tots i totes. Ja veieu...fent tastets de temps en blanc i negre.
Una abraçada ben ben gran!; 20 de setembre del 2011, a les 22:19
Audrey ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 1 d’octubre del 2011, a les 11:13
Audrey ha dit...: A vegades n'és, d'absurd, però el solet encara escalfa...
Bonics versos!.; 1 d’octubre del 2011, a les 11:22

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)