qui pogués endreçar les hores perdudes en una ampolla màgica i anar-les consumint a poc a poc quan el temps ja s'escurça i la vida engoleix golafre les hores viscudes i les que resten per viure...
Seguint amb Barcelona que cita Pannikar un dia vaig sentir-li dir. "Viatjo amb el temps, vaig amb el temps, sóc el temps". Era de paraula en una entrevista i no sé si les paraules són exactes, però era ben bé això. Em va fer una mica d'enveja tanta saviesa i jo entestant-me en multiplicar el temps ;).
M'agrada el pot, el rellotge, el tap, la foto, la idea, el poema. M'agrada tot. Haurem de pensar com salvar el temps captiu del fred! Un petó, guapa!
Procurem no fer-lo captiu de res... El temps és l'única cosa que no es pot recuperar, per això és important aprofitar-lo bé...Bonica la foto i adequada. Petons, M. Roser
Una vegada vaig llegir una frase de Miquel Bauçà (1940-2004)"No cal tenir por d’avançar-se massa al temps. El temps sempre corre més. No l’atraparem mai." A mi el que m'agrada a vegades és perdre el temps! Bona setmana!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
19 comentaris:
Bona foto, i millor metàfora!
Si hi poses el tap potser el podràs retenir...
Llegint els teus versos, m'ha vingut al cap en Pannikar i les seves reflexions sobre el temps. Te'n deixo una que m'agrada:
No visc les hores ni els minuts, sols el ritme de la natura, dels éssers, dels astres... el temps és el ritme de l’ésser, de la Vida. L’ara és etern.
qui pogués endreçar les hores perdudes en una ampolla màgica i anar-les consumint a poc a poc quan el temps ja s'escurça i la vida engoleix golafre les hores viscudes i les que resten per viure...
el temps empressonat fa iuiu..
una foto preciosa!
Seguint amb Barcelona que cita Pannikar un dia vaig sentir-li dir. "Viatjo amb el temps, vaig amb el temps, sóc el temps". Era de paraula en una entrevista i no sé si les paraules són exactes, però era ben bé això. Em va fer una mica d'enveja tanta saviesa i jo entestant-me en multiplicar el temps ;).
M'agrada el pot, el rellotge, el tap, la foto, la idea, el poema. M'agrada tot. Haurem de pensar com salvar el temps captiu del fred! Un petó, guapa!
Captiu a la presó de vidre
el temps és fa absurd i fred.
Si tanques el temps per aprofitar-lo quan vulguis el refredes i el perds.
Magnífica foto i bon poema (com sempre).
Tant de bo pogués aturar el temps de tant en tant... encara que fos tan fred com aquest!
Silenci forçat,
Captiu sense paraules.
Presó de dolor.
Temps de silenci,
captiu a la presó.
Séc de paraula.
El temps va a la seua, no es deixa empresonar ni si li dissimulem la presó fent-la de vidre.
La imatge m'ha aturat a llegir-te. Esplèndida combinació.
Procurem no fer-lo captiu de res...
El temps és l'única cosa que no es pot recuperar, per això és important aprofitar-lo bé...Bonica la foto i adequada.
Petons,
M. Roser
Només sé dir això: molt bo.
I també molt bo el segon de la Montse. Séc de paraula.
Una vegada vaig llegir una frase de Miquel Bauçà (1940-2004)"No cal tenir por d’avançar-se massa al temps. El temps sempre corre més. No l’atraparem mai." A mi el que m'agrada a vegades és perdre el temps! Bona setmana!
El temps ha de poder volar lliure i no restar empresonat en ningú ni per ningú.
Imatge i text d'aires nostàlgics. Desitjo que tu estiguis bé.
Petons, Marta.
Gràcies a tots i totes. Ja veieu...fent tastets de temps en blanc i negre.
Una abraçada ben ben gran!
A vegades n'és, d'absurd, però el solet encara escalfa...
Bonics versos!.
Publica un comentari a l'entrada