06 d’octubre 2011

Damunt d'un còdol


Damunt d'un còdol,
m'ajec a respirar
la salabror del temps.

...

Respirar, pausadament
el temps que passa
damunt dels còdols.

carme

...
Còdol del riu.
En silenci perfecte,
el temps flueix.  

barbollaire 

...
Còdols sécs i aturats,
esperant un nou temps
per humitejar-los.
 
montse 

...
Còdol arrodonit
amb el pas de les hores,
lentes, constants.
 
imma 
...

Còdols perennes
patint el pes del temps
sense immutarse.
 
novesflors 
...

Silenciós respira
i inquiet albira
el temps, humit, ple de vida.
 
Jordi Dorca 
...

Còdols, rodons,
gastats per l'arrossec
de l'aigua que brolla
en un viatge etern
d'un cicle, en el temps...
 
Judit 
...

còdols i temps,
secs, sobre la meva esquena
còdols i temps
 
carina
...

Els còdols dibuixen
l'emprempta del temps;
el rellotge antic,
resguarda les hores...
 
M. Roser

14 comentaris:

Carme ha dit...

Respirar, pausadament
el temps que passa
damunt dels còdols.

Barbollaire ha dit...

Còdol del riu.
En silenci perfecte,
el temps flueix.

montse ha dit...

Que consti que he intentat escriure alguna cosa, però res m'ha semblat que estava a la vostra alçada...on no n'hi ha no n'hi raja...Així és que només diré que m'agrada molt gaudir i admirar la vostra facilitat de dir tant en tant poques paraules.Enhorabona per aquest do que teniu!!.
Bon cap de setmana.

montse ha dit...

Còdols sécs i aturats,
esperant un nou temps
per humitejar-los.

Jpmerch ha dit...

Així vaig perdre jo un rellotge, damunt un cudol, com diem ací.

No és poètic, ja ho sé.;-)

Imma ha dit...

Còdol arrodonit
amb el pas de les hores,
lentes, constants.

M. Antònia ha dit...

Bona dualitat dintre la sèrie dels relotges. No sécom fas per produir tants escrits

El porquet ha dit...

El còdol és, en si mateix, una mostra del pas del temps. Una erosió circular és la petjada que li va deixant.

novesflors ha dit...

Còdols perennes
patint el pes del temps
sense immutarse.

Jordi Dorca ha dit...

Silenciós respira
i inquiet albira
el temps, humit, ple de vida.

Judit ha dit...

Còdols, rodons,
gastats per l'arrossec
de l'aigua que brolla
en un viatge etern
d'un cicle, en el temps...

carina ha dit...

còdols i temps,
secs, sobre la meva esquena
còdols i temps

fanal blau ha dit...

Quin plaer poètic aquest!

Gràcies per compartir el vostre temps amb les vostres mirades poètiques i la vostra poesia.

Avui, estem de festa!
Una abraçada i un bon cap de setmana!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Els còdols dibuixen
l'emprempta del temps;
el rellotge antic,
resguarda les hores...
Petons,
M. Roser