23 d’octubre 2011

Pensar-te


Pensar-te
em transmuda
a tardors
de llum.

16 comentaris:

Assumpta ha dit...

M'agraden moltíssim les fotos amb espelmes, mistos, o que es vegi algun petit foc... Aquesta teva és molt maca :-)

Fa un parell d'anys, dos anys i mig per ser més exactes, jo en vaig fer moooooltes per poder-ne "rescatar" algunes (és el que tenen les càmeres digitals, que pots fer mil proves hehe) ;-))

Al cap del temps vaig intentar tornar-ne a fer unes altres i no vaig aconseguir fer-ne ni una de presentable!! :-)

fanal blau ha dit...

Vistes les teves, aquesta és de pa sucat amb oli, però mira estava aquí d'acompanyant a la llar de foc.
Bona nit, Assumpta!
Un molt bon diumenge! :)

rits ha dit...

quina foto tan bonica!!!! i fa molt de tardor.

Carme ha dit...

M'agrada molt la foto i sobretot "les tardors de llum" una manera de dir ben expressiva i entenedora...

Bon diumenge de tardor, bonica!

Elfreelang ha dit...

Tardor de llum d'espelma dins la penombra dels somnis i la calidesa d'una llar que s'endevina...una abraçada tardorenca!

joana ha dit...

una espira de llum molt enriquidora...

Feliç diumenge!

Pilar ha dit...

El recer de la llum interior que ens du la tardor, ens regala la màgia que crea els pensaments.

novesflors ha dit...

Que boniques i que càlides són les tardors de llum!

novesflors ha dit...

Quan dic càlides em referesc a calidesa vital.

Ramon ha dit...

Lum de fanalet, d'espelma, de tardor...totes suaus i evocadores.
Una foto estupenda.

Imma ha dit...

Sovint il·luminen els moments importants amb clarors titil·lants.

Con si d'un dia especial es tractés, aprofito per felicitar-te pels teus premis C@ts literari i visual. Una forta abraçada i endavant!

Barcelona m'enamora ha dit...

La força de l'estimació que ens han deixat a dins les persones que portem a dins és màgica, un simple pensar en algú ens pot transportar ben enllà.

Un petó ben fort!

Barbollaire ha dit...

La calidesa
de la teva llum:
far en el pensament
que m'escalfa el cor.



:¬)*

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Amb el pensament, transformes algú en una persona plena de llum que reflecteix tota la gamma d'ocres que ara tenim a l'abast de la mirada...
Nostàlgies de colors acompanyen la flama.
Petons,
M. Roser

Assumpta ha dit...

Ostres, això és un piropu molt maco!! :-))

Però no és cert, eh? :-) tu aconsegueixes que es vegi una mica el fons, el que és la xemeneia, sense que es desenfoqui l'espelma... les meves van sortir després de fer-ne un munt i no he estat capaç de repetir l'experiment... altres vegades que ho he provat em queden fatal... va ser una musa temporal :-DD

El porquet ha dit...

Bufff, quina foto més bonica. I les paraules... doncs a l'alçada. Si algú et pot fer canviar només de pensar-hi (parlant en positiu, òbviament) és que aquella persona té quelcom especial que val molt la pena.