A la llum d'un fanalet: Pensar-te

23 d’octubre 2011

Pensar-te

Pensar-te
em transmuda
a tardors
de llum.

16 comentaris:

Assumpta ha dit...: M'agraden moltíssim les fotos amb espelmes, mistos, o que es vegi algun petit foc... Aquesta teva és molt maca :-)

Fa un parell d'anys, dos anys i mig per ser més exactes, jo en vaig fer moooooltes per poder-ne "rescatar" algunes (és el que tenen les càmeres digitals, que pots fer mil proves hehe) ;-))

Al cap del temps vaig intentar tornar-ne a fer unes altres i no vaig aconseguir fer-ne ni una de presentable!! :-); 23 d’octubre del 2011, a les 1:37
fanal blau ha dit...: Vistes les teves, aquesta és de pa sucat amb oli, però mira estava aquí d'acompanyant a la llar de foc.
Bona nit, Assumpta!
Un molt bon diumenge! :); 23 d’octubre del 2011, a les 1:43
rits ha dit...: quina foto tan bonica!!!! i fa molt de tardor.; 23 d’octubre del 2011, a les 10:33
Carme Rosanas ha dit...: M'agrada molt la foto i sobretot "les tardors de llum" una manera de dir ben expressiva i entenedora...

Bon diumenge de tardor, bonica!; 23 d’octubre del 2011, a les 11:08
Elfreelang ha dit...: Tardor de llum d'espelma dins la penombra dels somnis i la calidesa d'una llar que s'endevina...una abraçada tardorenca!; 23 d’octubre del 2011, a les 12:01
joana ha dit...: una espira de llum molt enriquidora...

Feliç diumenge!; 23 d’octubre del 2011, a les 12:29
Pilar ha dit...: El recer de la llum interior que ens du la tardor, ens regala la màgia que crea els pensaments.; 23 d’octubre del 2011, a les 12:31
novesflors ha dit...: Que boniques i que càlides són les tardors de llum!; 23 d’octubre del 2011, a les 12:50
novesflors ha dit...: Quan dic càlides em referesc a calidesa vital.; 23 d’octubre del 2011, a les 12:51
Ramon ha dit...: Lum de fanalet, d'espelma, de tardor...totes suaus i evocadores.
Una foto estupenda.; 23 d’octubre del 2011, a les 13:59
Imma Ginovart ha dit...: Sovint il·luminen els moments importants amb clarors titil·lants.

Con si d'un dia especial es tractés, aprofito per felicitar-te pels teus premis C@ts literari i visual. Una forta abraçada i endavant!; 23 d’octubre del 2011, a les 16:41
Barcelona m'enamora ha dit...: La força de l'estimació que ens han deixat a dins les persones que portem a dins és màgica, un simple pensar en algú ens pot transportar ben enllà.

Un petó ben fort!; 23 d’octubre del 2011, a les 19:36
Barbollaire ha dit...: La calidesa
de la teva llum:
far en el pensament
que m'escalfa el cor.

:¬)*; 23 d’octubre del 2011, a les 19:52
M. Roser ha dit...: Amb el pensament, transformes algú en una persona plena de llum que reflecteix tota la gamma d'ocres que ara tenim a l'abast de la mirada...
Nostàlgies de colors acompanyen la flama.
Petons,
M. Roser; 23 d’octubre del 2011, a les 20:15
Assumpta ha dit...: Ostres, això és un piropu molt maco!! :-))

Però no és cert, eh? :-) tu aconsegueixes que es vegi una mica el fons, el que és la xemeneia, sense que es desenfoqui l'espelma... les meves van sortir després de fer-ne un munt i no he estat capaç de repetir l'experiment... altres vegades que ho he provat em queden fatal... va ser una musa temporal :-DD; 23 d’octubre del 2011, a les 20:22
El porquet ha dit...: Bufff, quina foto més bonica. I les paraules... doncs a l'alçada. Si algú et pot fer canviar només de pensar-hi (parlant en positiu, òbviament) és que aquella persona té quelcom especial que val molt la pena.; 23 d’octubre del 2011, a les 20:28

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)