25 d’octubre 2011

Nova proposta de Relats Conjunts

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Cada baula  refermada,
ens recorda -entre rialles i certes comicitats-
el bonic engranatge
del compte de les nostres hores.
Som nosaltres,
i posem cura que no s'espatlli.

Participant a Relats Conjunts

8 comentaris:

Sergi ha dit...

I més val que hi seguim treballant, no deixem que l'engranatge pari, que si no malament.

Carme Rosanas ha dit...

Procurarem que no s'espatlli l'engranatge del les hores.
Les hores són molt importants!
Ei! i els moments també!

Assumpta ha dit...

"bonic engranatge del compte de les nostres hores", m'agrada molt, tant la imatge com la idea que hi ha dins :-)

Elfreelang ha dit...

A mi no m'hagués sortit en poesia...veig que a tu sí i m'ha agradat! bon relat-poema!

McAbeu ha dit...

Un poema molt maco i encara més bonica la imatge que transmet. Baula a baula fem funcionar la nostra vida i tens raó, hem de posar cura que no s'espatlli. M'agrada! :-)

Jordi Dorca ha dit...

Ben greixat, amb bones imatges.

El porquet ha dit...

I si no mirem per nosaltres mateixos qui ho farà?

Bon relat!

montse ha dit...

Aquest relat és màgic, ens fa sentir el so d'aquest rellotge vital.