Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.
Cada baula refermada,
ens recorda -entre rialles i certes comicitats-
el bonic engranatge
del compte de les nostres hores.
Som nosaltres,
i posem cura que no s'espatlli.
Participant a Relats Conjunts
8 comentaris:
I més val que hi seguim treballant, no deixem que l'engranatge pari, que si no malament.
Procurarem que no s'espatlli l'engranatge del les hores.
Les hores són molt importants!
Ei! i els moments també!
"bonic engranatge del compte de les nostres hores", m'agrada molt, tant la imatge com la idea que hi ha dins :-)
A mi no m'hagués sortit en poesia...veig que a tu sí i m'ha agradat! bon relat-poema!
Un poema molt maco i encara més bonica la imatge que transmet. Baula a baula fem funcionar la nostra vida i tens raó, hem de posar cura que no s'espatlli. M'agrada! :-)
Ben greixat, amb bones imatges.
I si no mirem per nosaltres mateixos qui ho farà?
Bon relat!
Aquest relat és màgic, ens fa sentir el so d'aquest rellotge vital.
Publica un comentari a l'entrada