A la llum d'un fanalet: Damunt d'un còdol

06 d’octubre 2011

Damunt d'un còdol

Damunt d'un còdol,

m'ajec a respirar

la salabror del temps.

...

Respirar, pausadament
el temps que passa
damunt dels còdols.
carme

...

Còdol del riu.
En silenci perfecte,
el temps flueix.
barbollaire

...
Còdols sécs i aturats,
esperant un nou temps
per humitejar-los.
montse

...

Còdol arrodonit
amb el pas de les hores,
lentes, constants.
imma
...

Còdols perennes
patint el pes del temps
sense immutarse.
novesflors
...

Silenciós respira
i inquiet albira
el temps, humit, ple de vida.
Jordi Dorca
...

Còdols, rodons,
gastats per l'arrossec
de l'aigua que brolla
en un viatge etern
d'un cicle, en el temps...
Judit
...

còdols i temps,
secs, sobre la meva esquena
còdols i temps
carina
...

Els còdols dibuixen
l'emprempta del temps;
el rellotge antic,
resguarda les hores...
M. Roser

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Respirar, pausadament
el temps que passa
damunt dels còdols.; 6 d’octubre del 2011, a les 21:38
Barbollaire ha dit...: Còdol del riu.
En silenci perfecte,
el temps flueix.; 6 d’octubre del 2011, a les 23:12
montse ha dit...: Que consti que he intentat escriure alguna cosa, però res m'ha semblat que estava a la vostra alçada...on no n'hi ha no n'hi raja...Així és que només diré que m'agrada molt gaudir i admirar la vostra facilitat de dir tant en tant poques paraules.Enhorabona per aquest do que teniu!!.
Bon cap de setmana.; 7 d’octubre del 2011, a les 8:04
montse ha dit...: Còdols sécs i aturats,
esperant un nou temps
per humitejar-los.; 7 d’octubre del 2011, a les 8:05
jpmerch ha dit...: Així vaig perdre jo un rellotge, damunt un cudol, com diem ací.

No és poètic, ja ho sé.;-); 7 d’octubre del 2011, a les 9:13
Imma Ginovart ha dit...: Còdol arrodonit
amb el pas de les hores,
lentes, constants.; 7 d’octubre del 2011, a les 10:00
M. Antònia ha dit...: Bona dualitat dintre la sèrie dels relotges. No sécom fas per produir tants escrits; 7 d’octubre del 2011, a les 10:59
El porquet ha dit...: El còdol és, en si mateix, una mostra del pas del temps. Una erosió circular és la petjada que li va deixant.; 7 d’octubre del 2011, a les 12:26
novesflors ha dit...: Còdols perennes
patint el pes del temps
sense immutarse.; 7 d’octubre del 2011, a les 12:45
Jordi Dorca ha dit...: Silenciós respira
i inquiet albira
el temps, humit, ple de vida.; 7 d’octubre del 2011, a les 13:05
Judit ha dit...: Còdols, rodons,
gastats per l'arrossec
de l'aigua que brolla
en un viatge etern
d'un cicle, en el temps...; 7 d’octubre del 2011, a les 15:27
carina ha dit...: còdols i temps,
secs, sobre la meva esquena
còdols i temps; 7 d’octubre del 2011, a les 17:26
fanal blau ha dit...: Quin plaer poètic aquest!

Gràcies per compartir el vostre temps amb les vostres mirades poètiques i la vostra poesia.

Avui, estem de festa!
Una abraçada i un bon cap de setmana!; 7 d’octubre del 2011, a les 20:22
M. Roser ha dit...: Els còdols dibuixen
l'emprempta del temps;
el rellotge antic,
resguarda les hores...
Petons,
M. Roser; 8 d’octubre del 2011, a les 0:24