La cuina és el meu lloc d'inspiració també. Potser pq els fogons m'agraden, potser pq les meves filles i jo sempre tenim gana, potser pq és un lloc d'encontre, potser pq a casa tinc uns ulls blaus que sempre esguarden que hi ha sota les tapadores... No sé, fer i oferir menjar, sempre és un plaer!
Judit, a mi també m'encanten els fogons; sempre he pensat que són tan creatius i tan agradables. L'espai de la cuina és...fantàstic per compartir! Una abraçada!
jejejejjjjj XeXu, tens raó...però sense intentar copiar-ne la idea potser en surti alguna més... Una abraçada home treballador per la catosfera! Gràcies de nou pel vostre temps i la vostra empenta!
Qui m'havia de dir a mi que a la cuina, que si em perdo no m'hi busqueu, hi podria trobar poesia... A partir d'ara intentaré descobrir-la!!! Petons, M. Roser
Em sembla que l'any que ve, si tots seguim aquí, que això espero, tornaré a fer la Imatge Misteriosa... o potser o barrejaré amb el Personatge... sí... i el joc es podria dir "Qui? Què?" hehehe
Ai, les mares!!... quin espai tan gran tenen al nostre cor :-)
Fanalet, síi a mi m'agrada molt cuinar....encara no sóc el que es podria dir una experta i em queda mooolt per aprendre però algun dia vull ser una mare d'aquelles que fan pastissos i plats boníssims! ;)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
33 comentaris:
Donde hubo siempre queda,
muy bonitas tus letras.
feliz semana.
Ostres, la primera foto podria ser una imatge misteriosa d'aquelles de l'Assumpta!
quines fotos més xul·les!
He vist la meva mare!
A la cuina no sé perquè es creen uns moments ben especials, potser per l'olor, potser per l'espera a que el menjar estigui fet, potser...
ZEL!! A mi m'ha passat el mateix... he vist les fotos i he pensat en la mare :-))
XEXU!! hahaha :-P
Fins i tot els estris de cuina t'inspiren... que bé que ho fas "fanalet"! ¡tú sí que vales!
Els estris de cuina, m'han recordat als de casa de la meva àvia i la primera imatge sembla màgica.
aquetes imatges demostren que tot es pot mirar de moltes maneres
son tan maques que no semblen el que son
un petó
Bells estris vells, que guarden aromes mil·lenaris.
Fragments, detalls, belles i esplèndides petiteses contingudes en el teu bloc.
I avui, com no, un grapat de fantàstics aromes visuals!
Bon dia de divendres.
La cuina és el meu lloc d'inspiració també. Potser pq els fogons m'agraden, potser pq les meves filles i jo sempre tenim gana, potser pq és un lloc d'encontre, potser pq a casa tinc uns ulls blaus que sempre esguarden que hi ha sota les tapadores... No sé, fer i oferir menjar, sempre és un plaer!
Aquests aromes sempre convenen i a la cuina més que enlloc.
Preciós tot el conjunt, Fanalet!
deliciosament blau!
Aromes de cuina.... oh! quina salivera!
i pel trau de la mirada, quina fam de blau!
Jordi, això que has escrit, m'hauria agradat escriure-ho jo.
Gràcies!
Porquet, convidat!
Anònim,
deliciosament blau! :)
Carme,
els aromes o les aromes, ara no tinc clar ben bé com és, a la cuina i arreu. La memòria olfactiva té una capacitat impressionant.
Un petonet!
Judit, a mi també m'encanten els fogons; sempre he pensat que són tan creatius i tan agradables. L'espai de la cuina és...fantàstic per compartir!
Una abraçada!
Gràcies Gemma. Sempre tan generosa!
Un petó, bonica!
montse, hi ha objectes que em resisteixo a llençar-los!
Tenen història i la història que tenen, m'agrada!
Oi que si, sargantana? Tantes mirades com cadascú de nosaltres.
Un petonet cap al nord!
Assumpta i Zel, era el colador de casa, el de la mare.
Un petonàs per cadascuna!
Pilar, tens raó, se'n creen i molts.
T'agrada cuinar?
Una abraçada!
Gràcies, Deric! :)
jejejejjjjj XeXu, tens raó...però sense intentar copiar-ne la idea potser en surti alguna més...
Una abraçada home treballador per la catosfera! Gràcies de nou pel vostre temps i la vostra empenta!
Ricardo, gracias.
Qui m'havia de dir a mi que a la cuina, que si em perdo no m'hi busqueu, hi podria trobar poesia...
A partir d'ara intentaré descobrir-la!!!
Petons,
M. Roser
Em sembla que l'any que ve, si tots seguim aquí, que això espero, tornaré a fer la Imatge Misteriosa... o potser o barrejaré amb el Personatge... sí... i el joc es podria dir "Qui? Què?" hehehe
Ai, les mares!!... quin espai tan gran tenen al nostre cor :-)
...fragments de poesia
que s'escolen
pel bonic blau dels teus poemes.
Fanalet, síi a mi m'agrada molt cuinar....encara no sóc el que es podria dir una experta i em queda mooolt per aprendre però algun dia vull ser una mare d'aquelles que fan pastissos i plats boníssims! ;)
Publica un comentari a l'entrada