Despentinat i exposat als setzevents, recolzat a la columna de la plataforma, divisava la galera somniada. A la proa, la campana que el vell mariner, son avi, -embogit- feia dringar per cridar els peixos. Feia vent, girà el cap a muntanya i topà amb la bellesa del ball del bambú.
El mitjó
Fa 1 hora
10 comentaris:
Molt lograt!! i també amb un munt d'editorials ;-))
i tant que ben lograt! felicitats!!
ben trobat i ben trenat.. no és poca cosa ficar dins d'una trena 6 editorials!:)
Un relat aconseguit! I déu n'hi do les editorials que hi has fet cabre! :)
Quin surtit d'editorials més complet. T'ha eixit brodat, el microconte.
Gràcies per la No-felicitació:)
Doncs a mi m’ha agradat aquesta combinació de mar i muntanya i aquesta manera tan poètica de cridar als peixos. Molt bon relat.
No sé jo si els peixos s'hi aplegaran així, eh? ;-)
Molt aconseguit!
Per cert, el ball del bambú no és el mateix que el ball del bimbó d'en Georgie Dann, oi?
Perdona'm la ximpleria. No sabia si fer aquest comentari. Si l'esborres ho comprendré.
Jpmerch! No passis pena que no m'emprenyaré per això. M'has fet riure. Però t'he de dir que entre el ball del bimbó (que...mal me pese...l'havia ballat) i el ball del bambú: em quedo amb aquest darrer!
Una abraçada!
Que no ens falti el sentit de l'humor mai!
Gràcies a tota la companyia: Quadern, Joana (tingues clar que a partir d'ara...només rebràs no-felicitacions...;), carme, lolita, rits, Assumpta!
Encara m'he animat i ho he provat amb un altre!
Li enviaré a la jomateixa i si va bé que el pengi. Clar ja ens ha deixat que màxim dos, que sinó ens estirarà de les orelles! :)
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada