Redescobrir el plaer de l'espera, de les ganes de saber. De capvespres amb llum atenuada i delerosa de silenci. Reomplir els tinters de somnis, per reescriure't de nou.
Les ganes de saber sempre són un plaer, si a més et porten records de silencis de capvespre mig a les fosques i d'estris ja oblidats...somnis d'enyors. Petons, M. Roser
El text i les imatges recorden les llargues vesprades de tardor, que tant conviden a fer ús d'aquests tinters perquè els somnis emplenin el paper... Una abraçada.
Doncs mira, m'has fet pensar en que potser he de redescobrir totes aquestes sensacions que tan bé descrius (i encara fotografies millor!).
Darrerament massa presses, massa anar d'aquí cap allà i no tinc ni temps per asseure'm qualsevol capvespre a començar el llibre d'en Jaume Cabré que tan delerós estic de llegir!
D'entrada moltes felicitats pels premis merescuts! I un plaer de nou llegir-te, imaginar el capvespre amb llum atenuada i amb tantes ganes de saber! (necessitava aturar-me, descansar, reflexionar, valorar, gràcies per preocupar-te! Sóc de nou aquí!)
Felicitats pels premis, felicitats pels poemes, felicitas per les paraules i continua omplint tinters de somnis, que no s'acabi aquesta musa, aquest àngel que tens
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
M'agrada, fanalet, el text primer de tot i els imatges per descomptat. Quins objectes més bonics i bon composats.
És un somieig el silenci del que has escrit. Les imatges que s'hi belluguen, són precioses. Tot plegat pessigolleja el cor.
Molt bonic tot plegat i en perfecta harmonia.
Un plaer visitar-te
Torna a ser acollidor i íntim, amb una màgia que no s'acaba en les imatges.
Reomplir els tinters de somnis és imprescindible per escriure poesia, crec.
Les ganes de saber sempre són un plaer, si a més et porten records de silencis de capvespre mig a les fosques i d'estris ja oblidats...somnis d'enyors.
Petons,
M. Roser
Bonica composició.
El text i les imatges recorden les llargues vesprades de tardor, que tant conviden a fer ús d'aquests tinters perquè els somnis emplenin el paper...
Una abraçada.
Doncs mira, m'has fet pensar en que potser he de redescobrir totes aquestes sensacions que tan bé descrius (i encara fotografies millor!).
Darrerament massa presses, massa anar d'aquí cap allà i no tinc ni temps per asseure'm qualsevol capvespre a començar el llibre d'en Jaume Cabré que tan delerós estic de llegir!
Sempre ho encaixes tan bé!
Quina habilitat, la teva.
Quin poema més bonic! Les fotografies també, tot en perfecta harmonia.
Preciós! Felicitats.
La clau de fusta
obre tots els misteris
indesxifrables.
D'entrada moltes felicitats pels premis merescuts! I un plaer de nou llegir-te, imaginar el capvespre amb llum atenuada i amb tantes ganes de saber! (necessitava aturar-me, descansar, reflexionar, valorar, gràcies per preocupar-te! Sóc de nou aquí!)
Felicitats pels premis, felicitats pels poemes, felicitas per les paraules i continua omplint tinters de somnis, que no s'acabi aquesta musa, aquest àngel que tens
Publica un comentari a l'entrada