26 d’octubre 2011

Repensar


Repensar
com hem escrit l'amor,
-del primer al darrer-
la pena i la tristesa,
-de l'última a la primera-
el desig,
el dubte,
l'empenta i l'alegria,
la melangia,
les empremtes.


Reconèixer el traç
de cadascun dels llapis en la pell.
El color, el grafit,
la fusta noble
damunt la descoberta,
la goma d'esborrar
i l'afila-històries.

Presents, 
trobats,
perduts,
recordats,
pinzellats,
oblidats,
i blaus,
per estrenar.
Petits tresors.


Repensar 
com hem escrit l'amor,
i no deixar d'estrenar traça.

26 comentaris:

malVIatge ha dit...

una composició molt bona!!!

Gali
http://laquimicafunciona.blogspot.com

lolita lagarto ha dit...

P R E C I O S A !!!!

repensar presents trobats i perduts.. i
sobretot no deixar d'estrenar traç..! ptnassos

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada, Fanal Blau, m'agrada molt.

Sempre cal repensar com hem escrit l'amor, encara que no aprenem gaire, però millor no deixar d'intentar-ho.

Audrey ha dit...

Saps?, m'ha agradat molt el teu escrit, tot els amor hi són presents, tot deixen la seva petjada. Sempre aprenents en l'art d'estimar!.

Audrey ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
fra miquel ha dit...

Que bonic! Fanal Blau.
M'ha agradat molt. I això que jo no sóc, gaire, de llegir poesia... :o)

petó

M. Antònia ha dit...

Joc ben fet de paraules escollides acuradament. Em sembla molt difícil de fer. Et felicito

joana ha dit...

i blaus
per estrenar...

És tan bonic!!!

M. Roser ha dit...

M'ha agradat això de l'afila-històries. Repensar com hem escrit l'amor també ens pot fer veure si ens agrada com l'hem escrit...
Petons,
M. Roser

Quadern de mots ha dit...

Plàstic, bonic.

Sempre ens cal repensar i això, no deixar d'estrenar traça.

Barbollaire ha dit...

del millor que has escrit darrerament, amb diferència...

(Ah! la prova del pare de T. va anar bé. Esperant per tornar a casa)
Petons dolços...

:6)***

El porquet ha dit...

Estic notant l'olor tan característica que feia el meu estoig ple de llapis, colors, gomes, maquinetes (per cert, el concepte maquineta que ja deu estar pràcticament extingit).

Mmmmm quines bones memòries m'has dut de bon matí.

Mira, no sé, m'has dut aquests records d'escola!

montse ha dit...

Què ben buscades les paraules per fer-nos reflexionar sobre "com hem escrit l'amor", "dels blaus per estrenar", del "petits tresors" i de "reconèixer el traç de cadascun del llapis en la pell, tan ben il.lustrats per aquesta imatge, on em crida molt l'atenció aquests llapis tan ben apurats, tots amb punxa acabada de fer i aquest ordre de tot tan ben posat i amb l'alegria que desprenen els colors i la tendresa de la marieta.
Gràcies per aquests bon moment que he passat i per tot el que m'has fet recordar!!
Una abraçada.

Mortadel·la ha dit...

M'ha passat igual que el Porquet. Igual, igual! Passa que a mi aquesta olor se'm va allargar i encara ho fa.
Aquests estris sempre han estat el meu punt dèbil.
M'agraden aquestes paraules que hi has posat, Fanal.
I repensar com hem escrit l'amor i no deixar d'estrenar traça, com bé dius, és molt important.

Mortadel·la ha dit...

Igual te'l demano per casa, et faria res?

magazine.cat ha dit...

No deixar d'estrenar traça, mol important:)
M'agradat.

fanal blau ha dit...

Anna, a disposar! :)

Una abraçadeta! ;)

Jordi Dorca ha dit...

Aquest "repensar" m'ha fet adonar que encara no n'era seguidor, d'aquests tresors. Ostres!

novesflors ha dit...

Repensar els amors de tots colors, especialment els blaus.

Maijo Ginovart ha dit...

Un poema excel·lent, molt ben il·lustrat. M'ha agradat molt. Petonets.

Galionar ha dit...

Un gran poema, que segur que a molts de nosaltres ens podria servir, en un moment o altre, per expressar estats d'ànims concrets... M'ha agradat especialment el missatge d'esperança del darrer vers: no deixar d'estrenar traça.
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

... i reenamorar-se en cada repensada!!

jomateixa ha dit...

Els petits tresors son els millors.

Elfreelang ha dit...

estàs molt poètica darrerament....ei m'ha agradat molt el poema...una abraçada!!!

Barcelona m'enamora ha dit...

Moltes gràcies fanalet, per aquesta entrada tan intensa. M'agrada molt la idea que l'amor queda escrit a la nostra pell.

I m'agraden encara més, aquests llapis ja gairebé gastats de tant fer-los punta, de tant estimar, de tant viure.

Un petó i bon cap de setmana!

rits ha dit...

és preciós!!!!