A la llum d'un fanalet: Temps pacient

08 d’octubre 2011

Temps pacient

15 comentaris:

carina ha dit...: Saps que aquesta nit hi ha pluja d'estels? Preciós poema; 8 d’octubre del 2011, a les 23:40
Sergi ha dit...: Aquesta imatge la podria fer servir com a fons del meu blog, hehehe.; 8 d’octubre del 2011, a les 23:41
fanal blau ha dit...: Carina,

la foto està feta fa una estona, després d'una altra bona estona intentant veure la pluja d'estels i passant fresqueta. Però el cel està una mica encapotat i la lluna molt desperta! Difícil veure'ls des de casa...:(; 8 d’octubre del 2011, a les 23:51
fanal blau ha dit...: XeXu...si la vols...és teva!
Una abraçada!; 8 d’octubre del 2011, a les 23:52
carina ha dit...: Per això t'ho pregunto (hehe) t'has de posar d'esquena a la lluna i mirant al nord... potser en veuràs alguna. una abraçada; 9 d’octubre del 2011, a les 0:20
fanal blau ha dit...: Yeps, carina!!! Ja ho tenia clar i així ho he fet!!! Però per fotografiar a la lluna, si no m'hi posava de cara...malament! ;)
Una abraçada!; 9 d’octubre del 2011, a les 0:24
M. Roser ha dit...: Precisament aquesta lluna que reverbera, no deixa veure bé els estels, malgrat nosaltres hi posem la paciència...si hagués estat lluna nova! Segur que ella els ha contemplat asseguda a la platea del gran teatre del cel...
Petons,
M. Roser; 9 d’octubre del 2011, a les 1:24
Elfreelang ha dit...: Ui se'm va oblidar mirar el cel....bé el vaig mirar però no vaig veure Dracònids....la lluna ja quasi plena lluitant contra els dracs del capitalisme ferotge....; 9 d’octubre del 2011, a les 12:54
Elfreelang ha dit...: ei i una fotografia boníssima!; 9 d’octubre del 2011, a les 12:55
Galionar ha dit...: Volen intimitat, els Dracònids, i no pas el llum encés del far de la lluna; per això no es van deixar mirar.
Una gran fotografia!; 9 d’octubre del 2011, a les 16:02
Clidice ha dit...: Els Dracònids i la lluna no són amics, es barallen pel protagonisme. Tanmateix, no ens cansem de mirar-la :); 9 d’octubre del 2011, a les 16:48
El porquet ha dit...: I la paciència ha tingut premi?; 9 d’octubre del 2011, a les 17:53
Carme Rosanas ha dit...: Els Dracònids van passar tímidament... per vergonya de la lluna segurament. Però t'ha quedat molt maca la composició!; 9 d’octubre del 2011, a les 18:55
Marta ha dit...: Aquesta lluna d'ahir ens va acompanyar en el viatge de tornada. Feliç setmana!; 10 d’octubre del 2011, a les 15:55
fra miquel ha dit...: Era difícil veure les dracònides des de casa... i ja et dic jo que des dels Rasos de Peguera també.
Hi vaig pujar expressament per veure-les...(120 kms !) i res. Més que pluja varen ser quatre gotes
La lluna era massa plena i també hi havia núvols. Es podia caminar pel camp sense lot.
Si més no, vaig "respirar" una mica :o)
petó

PS: També li vaig fer foto a la lluna; 10 d’octubre del 2011, a les 22:04