Suau com mocador de fil, com un petó de nen, brisa de maig, com un xiu-xiueig secret, com avança la serp, com cau la neu, com carícia de vell. Així és la teva pell.
Lluent com un riure sincer, com un mirall al sol, diamant polit, com l’aura vital, com rastre de cargol, lluerna de nit, com un cometa errant. Així és el teu encant
Calent com el cos enfebrat, com el cor d’un amant, volcà encès com el baf d’un cavall, com el foc de Sant Joan, vent del desert, com un estadi ple. Així és el teu alè.
Tranquil com un racó de pau, com l’arc de Sant Martí, xiprer estirat, com capvespre suís, com el vent de garbí movent el blat, com paisatge pla. Així és el teu mirar.
Malalt com un poeta boig, com arbre que no creix, guerrer vençut, com home empresonat, com roda sense eix, ocell perdut, com algú que és ningú. Així em trobo sense tu.
He llegit i ara estic escoltant la cançó. Em trobo en un racó arrecerat, a mitja llum, potser al fons del bar observant la dansa de les persones que hi busquen refugi, converses a mitja veu posant en escena sentiments, entre glop i glop dels gots transparents. La música s'acaba. Les converses continuen. A fora ja s'ha fet de nit i l'aire és fred. A dins, els càlids dits ressegueixen la pell de l'ànima.
De vegades és difícil calmar la set de l'ànima... La lletra de la cançó és molt maca , però no és un cantant que m'agradi gaire... Petons de bona nit, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
16 comentaris:
Doncs vinga, a fer un bon traguinyol!
Preciós! Tot.
També la lletra de la cançó!
SUAU
Suau
com mocador de fil,
com un petó de nen,
brisa de maig,
com un xiu-xiueig secret,
com avança la serp,
com cau la neu,
com carícia de vell.
Així és la teva pell.
Lluent
com un riure sincer,
com un mirall al sol,
diamant polit,
com l’aura vital,
com rastre de cargol,
lluerna de nit,
com un cometa errant.
Així és el teu encant
Calent
com el cos enfebrat,
com el cor d’un amant,
volcà encès
com el baf d’un cavall,
com el foc de Sant Joan,
vent del desert,
com un estadi ple.
Així és el teu alè.
Tranquil
com un racó de pau,
com l’arc de Sant Martí,
xiprer estirat,
com capvespre suís,
com el vent de garbí
movent el blat,
com paisatge pla.
Així és el teu mirar.
Malalt
com un poeta boig,
com arbre que no creix,
guerrer vençut,
com home empresonat,
com roda sense eix,
ocell perdut,
com algú que és ningú.
Així em trobo sense tu.
Bevem l'esperit...Quina frase més bonica.
T'hi acompanyo, Carme
http://www.youtube.com/watch?v=XrdKEutLwvY&feature=related
Pilar, recordo ara que tu i jo a Vilafranca vam sentir aquesta cançó en directe. Feia anys q ue no la sentia i em va encantar recordar-la.
Ha estat bé compartir-la en aquest espai, veritat?
Petons a la Marta i a tu.
Ha estat molt bé, Pilar, compartir-la, aquí, a la llum d'aquest fanalet amorós!
Dues versions diferents i ben maques totes dues!
Les acabo d'escoltar les dues seguides, ara que puc posar el so.
El foc fa set, visca!
L'última estrofa sensacional. Bona foto.
I, a més, aprenem amb tu, perquè jo almenys "assuaujar" és una paraula que no coneixia (m'has fet anar al diccionari i tot :)
He llegit i ara estic escoltant la cançó. Em trobo en un racó arrecerat, a mitja llum, potser al fons del bar observant la dansa de les persones que hi busquen refugi, converses a mitja veu posant en escena sentiments, entre glop i glop dels gots transparents. La música s'acaba. Les converses continuen. A fora ja s'ha fet de nit i l'aire és fred. A dins, els càlids dits ressegueixen la pell de l'ànima.
De vegades és difícil calmar la set de l'ànima...
La lletra de la cançó és molt maca , però no és un cantant que m'agradi gaire...
Petons de bona nit,
M. Roser
Doncs bevem esperança, bevem alegria...o el que vingui i en tot cas bevem acompanyats, amb bona companyia.
Els poemes també la calmen la set! Una abraçada!
Salut, fem dringar les copes i bevem plegats.
Glops dolços fanalet! Que la sed no s'esgoti mai...
Petons!
Llegeixo les teves lletres i m'imagino jo mateixa amb els ulls tapats degustant aquests líquids dels que parles..... i m'encanten!!!!
Mil gràcies a totes i tots pel vostre acompanyament en aquests glopets...
Una abraçada ben gran!
Publica un comentari a l'entrada