27 de desembre 2011

Faig un tast



Faig un tast.
Trio a l'atzar
un gual de camins,
murmuris,
uns dies antics
de signe i desig.
Un glopet
de semblança,
composicions
i subterfugis
de ditades.
D'alguna empremta.
Mentre badallo,
dubto.
Mentre somnio,
et veig.

12 comentaris:

El porquet ha dit...

Perdre's en cert vagareig i reflexions, de vegades no té preu, de vegades et porta la melangia trista

Quadern de mots ha dit...

M’ha recordat el caminar vinclat del meu avi, qui sap si pel pes del temps i dels pensaments.

Elfreelang ha dit...

A voltes jo també veig un caminar
un trepitjar lent , insegur pel pas dels anys i el pes del temps ...un tast sublim fanal blau!

carina ha dit...

Bones festes , fanalet,
en aquest poema d'avui hi veig un molt de Màrius Torres, o ho fa que sóc de Lleida i tot m'hi recorda? Feliç entrada d'any

Carme ha dit...

Un tast, camins a triar, l'atzar... els somnis i els dubtes... m'agradaria haver escrit aquest poema, fanalet.

rits ha dit...

en els somnis tot és clar, fins i tot el caminar.

Olga Xirinacs ha dit...

A mi també m'agradaria veure mentre somio, però se'm resisteix; només m'ho permet de dia. I tan llarga com és la nit... Quantes empremtes perdudes.
Salutacions.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Un tast de sensacions, de reflexions,
seguint alguna empremta desconeguda
o simplement un tast de dubtes en somnis...
Petons,
M. Roser

mai ha dit...

Temps de passejades, rumbs incerts, tast de tot i reflexió.

òscar ha dit...

No tot errar és equivocar-se.

Cèlia ha dit...

Jo m'he donat un parell de dies de badalls i dubtes... i, sobretot, alguns somnis!

Joan Guasch ha dit...

Els somnis ens ajuden a triar entre l'atzar de camins fins a d'altres cammins i a d'altres... Però l'atzar, de vegades, és massa poderós i incert.