18 de desembre 2011

Fa olor de fred.


Replegat
en el fosquet de la tarda,
a peu de vall
-en la distància-
un fanal treu el nas
amb llum atenuada,
i ensuma núvols saltironant pel cel.
Fa olor de fred.





17 comentaris:

novesflors ha dit...

Fins ara estàvem tardorals però ara ja es nota l'aroma del fred i ens vénen al cap les castanyes torrades que escalfen les mans.

XeXu ha dit...

Com en diuen d'això, sinestèsia? No ho sé si fa olor, però m'ha fet gràcia que justament segons abans de llegir el poema he engegat l'estufa!

Carme ha dit...

I tant que fa olor de fred!

Avui, de seguida que he sentit l'olor, he posat uns quants testos en un mini hivernacle que tinc.

M'agrada molt aquest poema, em diu moltes coses, a més a més del fred. Una abraçada grossa, grossa.

Pilar ha dit...

I d'aire ple de gebre, quan matina; i de recer; i de llar de foc encesa...I de fanals blaus que il-luminen amb la llum blanca dels estels de neu.

Gerònima ha dit...

Fanalets, núvols saltironejant, olor de fred. Que bonic!!

M. Antònia ha dit...

Encara que el fred no m'agrada, sí que m'agraden les teves paraules.
La fotografia molt bonica.ursl

Quadern de mots ha dit...

són les 7:45 acabo de deixar el meu fill a l'estació -3 graus.
Fa olor de fred, ja era hora!!
ës el què toca, encara que ens quedi el nas fet un glaç. :D

Bonica foto, m'encanten les fotos dels núvols.

montse ha dit...

Sí, un fred que penetra i cal abrigar-se, respirant l'olor que perdura.

jomateixa ha dit...

avui no només fa olor de fred, avui el fred ens envolta tots els sentits amb força...

Jordi Dorca ha dit...

El fanal ho albira bé.

maijo ha dit...

Un poema molt bonic amb una imatge de somni.
No hi veig el nas del fanal però m'arriba la seva llum.
Un petonet.

Jpmerch ha dit...

Doncs, hui a València fa un fred que no es pot ni olorar res.

Barbollaire ha dit...

una olor que invita a arraulir-se sota flassades i moixaines...

petó dolcet ;¬)**

El porquet ha dit...

Mmm quina imatge tan bonica... i refrescant! Podries fotografiar una llar de foc, si us plau? Per a escalfar-me una miqueta...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

L'olor de fred, jo també l'he sentida mirant aquest paisatge...però també la recordo vivint en pobles petits, que passaves pel carrer i de les xemeneies sortia el fum dels tions que es cremaven a les llars de foc i l'olor de la fusta cremada, també feia olor de fred...
Petons,
M. Roser

gripaublau ha dit...

Les fulles seques
davant dels núvols blancs
d'un cel nevat.

Núr ha dit...

I quin fred que fa avui! brrrr!