són les 7:45 acabo de deixar el meu fill a l'estació -3 graus. Fa olor de fred, ja era hora!! ës el què toca, encara que ens quedi el nas fet un glaç. :D
L'olor de fred, jo també l'he sentida mirant aquest paisatge...però també la recordo vivint en pobles petits, que passaves pel carrer i de les xemeneies sortia el fum dels tions que es cremaven a les llars de foc i l'olor de la fusta cremada, també feia olor de fred... Petons, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
17 comentaris:
Fins ara estàvem tardorals però ara ja es nota l'aroma del fred i ens vénen al cap les castanyes torrades que escalfen les mans.
Com en diuen d'això, sinestèsia? No ho sé si fa olor, però m'ha fet gràcia que justament segons abans de llegir el poema he engegat l'estufa!
I tant que fa olor de fred!
Avui, de seguida que he sentit l'olor, he posat uns quants testos en un mini hivernacle que tinc.
M'agrada molt aquest poema, em diu moltes coses, a més a més del fred. Una abraçada grossa, grossa.
I d'aire ple de gebre, quan matina; i de recer; i de llar de foc encesa...I de fanals blaus que il-luminen amb la llum blanca dels estels de neu.
Fanalets, núvols saltironejant, olor de fred. Que bonic!!
Encara que el fred no m'agrada, sí que m'agraden les teves paraules.
La fotografia molt bonica.ursl
són les 7:45 acabo de deixar el meu fill a l'estació -3 graus.
Fa olor de fred, ja era hora!!
ës el què toca, encara que ens quedi el nas fet un glaç. :D
Bonica foto, m'encanten les fotos dels núvols.
Sí, un fred que penetra i cal abrigar-se, respirant l'olor que perdura.
avui no només fa olor de fred, avui el fred ens envolta tots els sentits amb força...
El fanal ho albira bé.
Un poema molt bonic amb una imatge de somni.
No hi veig el nas del fanal però m'arriba la seva llum.
Un petonet.
Doncs, hui a València fa un fred que no es pot ni olorar res.
una olor que invita a arraulir-se sota flassades i moixaines...
petó dolcet ;¬)**
Mmm quina imatge tan bonica... i refrescant! Podries fotografiar una llar de foc, si us plau? Per a escalfar-me una miqueta...
L'olor de fred, jo també l'he sentida mirant aquest paisatge...però també la recordo vivint en pobles petits, que passaves pel carrer i de les xemeneies sortia el fum dels tions que es cremaven a les llars de foc i l'olor de la fusta cremada, també feia olor de fred...
Petons,
M. Roser
Les fulles seques
davant dels núvols blancs
d'un cel nevat.
I quin fred que fa avui! brrrr!
Publica un comentari a l'entrada