Faig un tast.
Trio a l'atzar
un gual de camins,
murmuris,
uns dies antics
de signe i desig.
Un glopet
de semblança,
composicions
i subterfugis
de ditades.
D'alguna empremta.
Mentre badallo,
dubto.
Mentre somnio,
et veig.
12 comentaris:
Perdre's en cert vagareig i reflexions, de vegades no té preu, de vegades et porta la melangia trista
M’ha recordat el caminar vinclat del meu avi, qui sap si pel pes del temps i dels pensaments.
A voltes jo també veig un caminar
un trepitjar lent , insegur pel pas dels anys i el pes del temps ...un tast sublim fanal blau!
Bones festes , fanalet,
en aquest poema d'avui hi veig un molt de Màrius Torres, o ho fa que sóc de Lleida i tot m'hi recorda? Feliç entrada d'any
Un tast, camins a triar, l'atzar... els somnis i els dubtes... m'agradaria haver escrit aquest poema, fanalet.
en els somnis tot és clar, fins i tot el caminar.
A mi també m'agradaria veure mentre somio, però se'm resisteix; només m'ho permet de dia. I tan llarga com és la nit... Quantes empremtes perdudes.
Salutacions.
Un tast de sensacions, de reflexions,
seguint alguna empremta desconeguda
o simplement un tast de dubtes en somnis...
Petons,
M. Roser
Temps de passejades, rumbs incerts, tast de tot i reflexió.
No tot errar és equivocar-se.
Jo m'he donat un parell de dies de badalls i dubtes... i, sobretot, alguns somnis!
Els somnis ens ajuden a triar entre l'atzar de camins fins a d'altres cammins i a d'altres... Però l'atzar, de vegades, és massa poderós i incert.
Publica un comentari a l'entrada