27 de gener 2012

Arribat el capvespre


Arribat el capvespre,
amb el sol ponent a punt d'allitar-se,
recollirem els tresors trobats al mar
-butxaques plenes de còdols polits,
erosionats per l'onatge dels anys-
i ullarem la ratlla de l'horitzó
mentre berenem amb la llengua
la dolça salabror als llavis.

12 comentaris:

jpmerch ha dit...

Que bé que has descrit aquests moments tantes vegades viscuts a la vora de la mar.

Carme Rosanas ha dit...

M'ho he pres com una història... que segueix... mentre et calco versos i enfilo somnis i records.

Arribada la nit,
amb la lluna que es lleva,
endreçarem tots els tresors.
Omplint el pot, de còdols de colors
de mil moments que hem jugat a la sorra
i somiarem sempre nous horitzons
mentre ens adormim escoltant
la cançó dolça de les ones.

montse ha dit...

Aquest mar blau
amb el seu vaivé,
calma el nostre neguit.

M. Roser ha dit...

I esperarem que surti la lluna i que en bressoli la nit, i demà tornarem la platja i un altre capvespre ens il·luminarà la mirada...
Bon cap de setmana,
M. Roser

joana ha dit...

Els capvespres vora el mar tenen un color, una oloreta i un gust especial...
I aquest teu, n'és un de dalt de tot!

Bona nit!

Joana ha dit...

Una perfecta vista retratada am la paraula, el vers, i en definitiva el poema.
Tanque els ulls i m'imagine allí, a la vora del mar. Fins i tot escolte les ones que em mullen els peus.

Gràcies, m'has transportat fins allí.

Elfreelang ha dit...

Salada dolçor
dolça salabror
ones i llàgrimes
felicitat menuda
somnis i il·lusió

Alba ha dit...

M'enamoren les teves paraules. Jo no sóc de mar... i quan hi vaig (un o dos cops a l'any) m'encanta llepar-me els llavi i notar-me'ls salats! ;)

Galionar ha dit...

Quina màgia, l'hora del capvespre arran de mar, que no deixa indiferent ningú i que obre la porta dels somnis, que volen lliures, fins a fondre's amb la ratlla de l'horitzó...

Assumpta ha dit...

Tresors trobats al mar... i és que n'és ple!!
Què macos aquests tres! :-))

Glo.Bos.blog ha dit...

Quanta poesia! i quins records mes tendres...
Gracies, Fanalet i bona nit!

kweilan ha dit...

Quins versos tan preciosos!