24 de gener 2012

Les cartes


Jo poden passar anys,
que hi ha cartes escrites-dibuixades,
que sempre eixamplen 
la comissura dels llavis.


28 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Unes cartes que arriben volant fins al cor...

joana ha dit...

Tens raó!
Avui migdia, després de molts d'anys, me n'arribat una que m'ha fet somriure i riure amb ganes! :)

Que bonica que és una pàgina escrita "a pols"... i fa tan bon llegir!!!

Bon vespre!

fanal blau ha dit...

Carme, tens raó...fins al cor.
Fa molts anys li vaig demanar a un dels meus nebots que m'escrivís una carta...i ja veus...me la va escriure! :)
Qualsevol dia d'aquests quan li ensenyi es tronxarà de riure! Ara ja m'aixeca quatre pams i ja s'afaita!

fanal blau ha dit...

Caram! I que poques se n'escriuen! Escrites a mà, ensobrades i amb segell...
Que bé que t'hagi fet somriure i riure!
Bona nit, bonica!

GEMMA ha dit...

Sí, els meus també s'han eixamplat. Molt bon dia de dimarts, Marta!

El porquet ha dit...

Ooooh! Això sí que és una carta. Cap mail podrà competir amb això! Bon dimarts!

jpmerch ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jpmerch ha dit...

El poema és preciós, però si el tornes a mirar, de segur que millora.

jpmerch ha dit...

Les cartes de paper i sobretot les escrites a mà, estan impregnades del ànima de qui les escriu, cosa que mai no tindran les comunicacions electròniques. Hem guanyat en rapidesa i comoditat, i hem perdut calidesa i dedicació. Al meu parer, mal negoci.

Assumpta ha dit...

Ooooh! Aquesta carta, ha de ser un record preciós! No m'estranya que sempre que la mires somriguis :-)

Galionar ha dit...

Una carta entranyable, Fanalet, de les que fan somriure.
Però no menystingueu les que arriben per correu electrònic; penseu que és possible dedicar moltes hores a escriure una carta a una persona, mentre ens pensem mútuament, amb la mateixa calidesa de temps passats. L'única diferència serà que en lloc de dur-la a l'oficina de correus farem un "cortar y pegar" del word al nostre correu electrònic...
Una abraçada i el meu desig de bones cartes.

novesflors ha dit...

Aquesta és una carta blava.

Cèlia ha dit...

I té molta força! Hi ha papers ben especials... quina carta més xula!

M. Roser ha dit...

Els infants no escriuen cartes, les dibuixen i són entranyables.
A mi també m'agraden més les que t'arriben per correu , que no te les esperes, res no podrà superar la seva calidesa ( sense despreciar els correus electrònics)...
Petons,
M. Roser

Pilar ha dit...

I els teixits de llana sobre el que descansen les cartes, amplien encara més els somriures. En tinc un brn b´r igual, amb els mateixos colors, que vaig teixir fa uns quants anys.

Maijo Ginovart ha dit...

L'expressió de la innocència en el paper és un missatge directe al cor. Aquesta carta l'has d'emmarcar.
Que tinguis bona vesprada. Un petonet.

kweilan ha dit...

Uns records que sempre va bé tenir a mà.

fanal blau ha dit...

Tens raó, Kweilan! Aquests tenir-los a mà sempre van la mar de bé! :)

fanal blau ha dit...

Els dibuixos dels nens sempre són missatges directes, transparència total!
No sé si l'arribaré a emmarcar, però si que està ben guardat!
Un petó, noieta!

fanal blau ha dit...

Segur que la teva flassada és més bona i més bonica! i més si està teixida a mà...Però els colors vius sempre són molt agradables i acompanyen els somriures!
Una abraçada, Pilar!

fanal blau ha dit...

Ho has ben definit amb una paraula: ENTRANYABLES. Se t'instal·len a dins com un cuquet preciós que sempre fa pessigolles.
Un petó, M.Roser.

fanal blau ha dit...

Cèlia...un paperet ben especial...però el paio va anar per feina i va agafar un paperet petit d'aquest de prendre notes...va anar per feina...jajajajja!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Novesflors...ara m'has fet somriure de nou....:)

fanal blau ha dit...

Galionar,
et ben asseguro que per a res menystinc les cartes dels correus electrònics, t'ho ben asseguro.
En els correus electrònics la calidesa també pot percebre's i sentir-se tant o més...però les "cartes" les que escrivíem fa uns anys, amb aquell punt d'espera, de no immediatesa, d'escriure a mà, tenen un encant especial.
Però t'he de dir...que guardo cartes de correus electrònics amb la mateixa cura com ho vaig fer amb les altres.
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

És un record bonic i si que em fa somriure, Assumpta! Amb aquestes coses em costa tan poquet!!!!
:)

fanal blau ha dit...

Jp...són diferents; aquestes tenen animeta però qualsevol altra manera de comunicar-se, d'escriure, d'expressar també la pot tenir.
Potser és que ens enyorem una mica de les cartes d'abans...
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Sí, sí, porquet! això és una carta! per ell...que anava per feina! jajajajjaja
Un potxó!

fanal blau ha dit...

Doncs si t'ha fet somriure, Gemma, també estic ben contenta!
Clar que a tu també et costa ben poquet...:)
Un petó, bonica!