25 de gener 2012

Mentre t'espero



Mentre t'espero,
un ventet em voleia les cabòries
i llenço els embolics a la paperera.
El raspallet dels teus dits
em pentina l'esquena.

26 comentaris:

jpmerch ha dit...

La meua dona també em demana que li pentine l'esquena, però fa servir la prosa.

mar ha dit...

aquest verd esperança és tan viu i alhora sincer i transparent que em transmet la pau i la confiança de l'espera...

sense cap dubte...
sense cabòries...

Glo.Bos.blog ha dit...

Molt bonic, molt tendre!
(quina sort tenir un raspallet particular)

Judit ha dit...

Mentre t'espero...
És bonic esperar, a que si?

Quadern de mots ha dit...

Les meves cabòries necessiten més que ventet una mica de tramuntaneta. I sobretot aquest raspallet a l’esquena Mmm

Bonic poema, preciosa imatge, imponent verd.

GEMMA ha dit...

M'agrada, i la imatge molt suggerent. Recorda buidar la paperera!

Petonets

Jordicine ha dit...

Quin gust! Un petó.

novesflors ha dit...

Llançar al vent les cabòries i els embolics a la paperera és una molt bona pràctica que jo hauria d'aprendre.

Audrey ha dit...

L'espera pot ser tan dolça...
Quin verd més bonic!.

Tonets,

jomateixa ha dit...

a mi també m'agrada que em pentinin amb els dits...

gripaublau ha dit...

Quin verd més intens! Que ja és primavera?

M. Roser ha dit...

De tant en tant, fer voleiar les cabòries necessita més que un ventet, de vegades una bona tramuntanada...
O potser quan arribi qui esperem, també i pot col·laborar!
Petons,
M. Roser

Olga Xirinacs ha dit...

Aquesta és una espera joiosa, lleugera com l'airet prim que acaricia una fulla nova.

fanal blau ha dit...

Jpmerch...mira que em vas fer riure!
La prosa també pot ser deliciosa!

fanal blau ha dit...

digues que si, mar!
segur que sí!
:)
un petó!

fanal blau ha dit...

Jajajaja...Glòria!
si que és una sort tenir-lo, ni que sigui alguna estona! :)

fanal blau ha dit...

Judit,
quan esperem amb ganes d'arribada, és molt bonic esperar. Fins i tot pot ser inspirador....:)
Un petó, bonica!

fanal blau ha dit...

Quadern de la Carme...em sembla que la majoria de les cabòries necessiten més de tramuntanades que de ventets...a no ser que siguin petites cabòries...
:)
Mil gràcies!

fanal blau ha dit...

Gemma,
procuro no oblidar-me'n! :)
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

jordicine...muá!
Tenim el febrer al caure, eh?

fanal blau ha dit...

novesflors...si tu l'has d'aprendre, et diré que jo també! Provo de ser-ne bona aprenent però no sempre ho aconsegueixo!
Una abraçada ben gran!

fanal blau ha dit...

Tonets, Audrey! A veure si ara vinc a veure't! :)
Una abraçada a l'avançada...:)

fanal blau ha dit...

jomateixa...encara no he conegut ningú que no li agradi...jajajjaja!
:)
Una abraçada ben gran!

fanal blau ha dit...

gripaublau...encara falta una mica...però ja saps que escrivint i sentint de vegades surten les estacions avançades...:)
Una abraçada, maco!

fanal blau ha dit...

M. Roser,
és ben bé així com ho dius...:)
Un petó!

fanal blau ha dit...

Olga,

llegir-te aquí m'honora i és una joia per a mi!
Gràcies!