24 de gener 2012

...poc pensàvem



...poc pensàvem com arribaríen aquests temps,
aquesta poca llum d'aquella tanta i tanta!
que omplia a vessar el nostre convenciment,
les il·lusions i els projectes;
la seguretat amb la que treballàvem les hores
per futurs distints i més planers,
sense mirar rellotges ni busques.
...poc pensàvem que aterraria el desencís
a la pista de l'entusiasme i la conxorxa,
la sensació de sensesentit,
el somni frustrat.
...poc pensàvem que acabaríem
havent de sobreviure
surant en una barca que fa aigües
i ja no pot sortir a la mar.
Tornem, però, allà on calgui,
a buscar-los,
rebels i entestades en no conformar-nos
amb els grisos i l'anar fent.
I fem per rescabalar, ni que sigui una quimera,
els colors que ens acompanyaven
mentre, des del nostre petit espai,
acomboiàvem altres horitzons.

(per la b, amb el desig que reixi el projecte que s'albira...)

15 comentaris:

Sergi ha dit...

La clau està en el text mateix, no conformar-se. No abaixar mai els braços. Així es guanyen les Champions, i cadascú té les seves pròpies.

novesflors ha dit...

No hem d'abandonar mai els somnis, ni els colors. I els versos ajuden.

Carme Rosanas ha dit...

Els versos ens ajuden molt... donen una empenta que va molt bé. Amb els millors desitjos per b i per cadascun de nosaltres.

Un petó, guapa.

M. Roser ha dit...

De vegades enes podem trobar en situacions que no esperàvem, però
les persones podem tornar enrere per intentar recuperar els somnis, els colors...
Bona nit,
M. Roser

rits ha dit...

cal tornar a buscar els somnis! i tant!!

mar ha dit...

sempre!
tornar enrere a cercar els somnis esmicolats o manllevats...
sense defallir, fins tornar a albirar de nou els horitzons anhelats...

bons desitjos per totes les b i les v i les c i les m i... per totes aquelles persones que creuen fermament en l'art de ser constants i no defallir davant dels desencisos...

un petó bonica!
i molts ànims per la b!

Glo.Bos.blog ha dit...

No em de defallir, tot i que a vegades en tinguem ganes! Per les coses que valen la pena s'ha de lluitar.
Endavant, b, ho aconseguiràs!

-La fotografia és preciosa.

El porquet ha dit...

Ooooh! Quina progressió de colors! Què boniques les flors!!!

La natura ens segueix recordant que, malgrat caiguin pedregades, sempre es pot tornar a tirar endavant! I amb llums i colors!

Anònim ha dit...

gràcies...per estar...per ser qui ets....
per somiar paper...per somiar en llibres endreçats...

blau, sempre blau

montse ha dit...

Si hi ha projectes és la més bona senyal que no tot és gris i que els colors hi són!!
Què tot vagi molt bé!!
Molt maca la presentació d'imatges!!
Una abraçada.

Maijo Ginovart ha dit...

M'ho aplico. M'ha semblat un post molt bonic, amb missatge incorporat.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

SENSA DIR ADEU AL PASSAT I A LES VELLES SEGURETATS,CAL REMAR AMB CALMA CERCANT NOUS HORITZONS,SEMPRE ENDAVANT.....
JUGANT AMB BARCELONA

Joana ha dit...

Tot esdevindrá millor en el temps, no podem seguir a l'ombra del verger. Ja saps que qualsevol nit pot sortir el sol.

Petons

fanal blau ha dit...

Gràcies...mil gràcies...:)

fanal blau ha dit...

veus b? serà que la poesia té màgia?
me n'alegro tant tant tant!
felicitats...en blau!