08 de gener 2012

Seran les rialles


Seran les rialles
una casa de colors.
De dalt de tot.

...
De dalt de tot,
com un doll imparable,
brollaran les rialles.

Amarats dels seus colors,
com teles càlides,
s'abraçaran les pells
en una trobada interminable

barbollaire
 

27 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sembla de joguina i em sembla que m'arriben les rialles com el teu petonet, que també m'ha arribat.

Gracies pels somriures, bonica!

Sergi ha dit...

Que curiosa aquesta casa, sembla de conte.

joanfer ha dit...

Ostres, al principi em sembla un dibuix! Quantes històries amb rialles podrien explicar aquestes parets de colors... ;)
Petons!

mar ha dit...

és una casa màgica...
com de somnis...
quan ets dins, tot és possible!
els somnis esdevenen reals i els somriures s'encomanen...
dalt de tot...

GEMMA ha dit...

És de casa nostra aquesta casa o d'agun altre país?

Petonet de colors!

Quadern de mots ha dit...

Impacta, i les escales, també. No diria que sigui bonica però no et deixa indiferent.

jpmerch ha dit...

Les rialles seran quan hages de pujar l'escala amb el carro de la compra ple.;-)

joana ha dit...

Rialles de colors... que s'escolten des d'enfora.

Que mai ens manquin!

jomateixa ha dit...

ummmm... una mica massa rosa pel meu gust...

novesflors ha dit...

Sembla riallera la caseta, pels colors i per la música amb què l'has acompanyada.

Carme Sala ha dit...

Deu ser impossible estar trist vivint en una caseta com aquesta :-)
Més que agradar-me, m'encanta!

Les rialles, són imprescindibles en els temps que vivim!

Petons de colors...

fanal blau ha dit...

Carme,
si les has escoltades, em dono per satisfeta!
Una rialla per a tu!

fanal blau ha dit...

XeXu,
no és pas de conte, no.
És de veritat i està habitada!
Bon vespre, maco!

fanal blau ha dit...

Joan Fer,
una mica extremadeta, però la vaig trobar tan bonica...
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Tens raó, mar. Jo li vaig trobar la màgia, com una caseta de somni...:)
Un petó, somniadora!

fanal blau ha dit...

Gemma,
crec que t'hauria agradat veure-la...
És a Colliure, als carrerons on estan tots els ateliers dels pintors!
Té encant!
Un petó molt gran, bonica!

fanal blau ha dit...

Diguem-ne, Quadern, que és especial, original, amb un toc de decadència i que té el seu encant. No et sembla?
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Mira que m'has fet riure, Jp!
M'encanta el teu sentit de l'humor, fins i tot de vegades una mica àcid...:)
El carro per aquestes escales no l'hauré de pujar, però a casa me'n faig un tip i, de moment (todo se andará) encara no m'atabala massa...jajajaj
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Això, joana, que les retallades no vinguin per aquí!
Tu les escoltes?
Jo també!

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

jomateixa...a mi el rosa tampoc és que m'entusiasmi, però vista en directe té el seu què!
Una abraçada!

(pensa que la foto està una mica saturada...)

fanal blau ha dit...

novesflors,
els colors sempre donen alegria i l'alegria sol produir rialles, no?
La cançó de la Maria Bethânia i la Omara Portuondo...m'encanta, m'encanta! No és la primera vegada que la poso.
L'havanera la trobo preciosa i em va arribar a les mans.
Un petó!

fanal blau ha dit...

Oi que si, maleta?
Deu ser impossible!
Benvingudes siguin i no les deixem escapar!
Petons per a tu, també!

rits ha dit...

He vist alc omentaris que és a Colliure! pensva que seria Chefchouen, al Marroc, allà totes les cases son blaves amb portes més blaves.

Barbollaire ha dit...

De dalt de tot,
com un doll imparable,
brollaran les rialles.

Amarats dels seus colors,
com teles càlides,
s'abraçaran les pells
en una robada interminable

Barbollaire ha dit...

trobada millor que robada...ñ_ñ

El porquet ha dit...

Oooh! És preciosa! Bé, potser li manca una maneta de pintura per a que acabi de lluir!

M. Roser ha dit...

Jo vull una casa com aquesta feta de rialles de colors...només m'hi falten uns quants tests amb flors, per acabar d'arrodonir el somni.
M. Roser