29 d’abril 2012

Caprici


Caprici
d'escoltar els teus dits,
de nou,
quan es llevi
la melodia
de l'anhel.
Sol·lícits.




11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

UAUUU!

Què podria dir?

Fantàstic, emocionant, trasbalsador... preciós, Fanalet. Ets una super mega crack!

rits ha dit...

Estic amb la Carme!!! Fins i tot m'has portat a sentir novament el so de la guitarra puntejada.

Laura T. Marcel ha dit...

Preciosos els teus versos i la melodia que els acompanya. Per a tancar els ulls i disfrutar-ho plenament.

mar ha dit...

capricis dolços de dits passejant melodies damunt la pell...

anhels sostinguts...

petons de diumenge!

novesflors ha dit...

Deliciós caprici...

Galionar ha dit...

El so de la guitarra, el crit de lad melodia de l'anhel... Magnífic conjunt, Fanalet!

Alba ha dit...

Un caprici que jo també desitjo... notes ben tocades,
sense pressa,
amb afacte...

M. Roser ha dit...

Preciós el so de la guitarra amb aquest caprici...
Veure unes mans tocar acariciant una guitarra amb belles melodies, és un plaer per la vista i per l'oïda...
Bon vespre de diumenge.

Elfreelang ha dit...

caprici tendre de dits i arpegis entre les cordes de guitarra...em repetiré però ho corroboro cada dia més poeta!

Pilar ha dit...

El sentit del tacte, és en els teus versos, la part més íntima de la metàfora.

Glo.Bos.blog ha dit...

Un caprici ben plaent i uns versos molt inspirats.
POETA!