Segurament no hi ha res que pugui aturar el temps, si però, que està en la nostra mà viure’l amb intensitat, amb força, sobretot en les petites coses del dia a dia.
Quant poc dura el temps quan volem que s'eternitzi l'instant! atrapar els moments i allargassar-los a voluntat...potser és millor que puguem fer-ho...així ho valorem més encar petits tresors..un poema i foto excel·lents ( sense oblidar a Moustaky)
El temps no el podem alentir ni apressar, és ell que porta la batuta...quan som infants, ens passa a poc a poc i a mida que ens anem fent grans s'accelera...Bé això és el que nosaltres percebem, perquè si abans per fer una cosa tardàvem cinc minuts, ara n'hi hem de posar deu... Cal que l'aprofitem quan passa!!!
gaudint de cada paisatge, de cada emoció, de cada plaer, de cada somni que tenim la sort de viure... i retenint-los en la memòria del cor per poder somriure'ls en el record... ;) petonàs!
mil gràcies...per proporcionar-me el gust de compartir, ni que sigui uns intants, tan bonica companyia! sé que estic en deute de passar a visitar-vos... vindré! una abraçada per a cadascú de vosaltres!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
20 comentaris:
potser vivint-lo intensament?
tant intensament com es pugui?
com ens deixin?
no l'alentirem... que més voldria que saber la forma de fer-ho...
però potser si que existeix qui ho sàpiga fer...
buf!
és molt melangiós o sols m'ho sembla a mi....?
petonet dolç, carinyo...
Ai Fanalet... l'inventor que descobreixi aquest secret etern s'haurà guanyat el cel eternament!
Potxó!
M'agrada aquest temps de vivre.
com fer-ho ... això dic jo..:)
a vegades com més el volem estirar més s'arronsa..
ptnàs
Segurament no hi ha res que pugui aturar el temps, si però, que està en la nostra mà viure’l amb intensitat, amb força, sobretot en les petites coses del dia a dia.
i com fer que passi tan ràpid que els malsons durin només un instant!
Tamisant pensaments
Entre sentiments, i
Màgics moments de
Paraules candents, i
Silencis presents.
Com un cafè, l'imagino.
Paladejar el gust de l'instant és l'única manera de ralentir el temps.
El temps no podràs aturar-lo, no està al nostre abast. El que sí que es pot fer amb ell és aprofitar-lo, i aquí sí que és cosa nostra.
Quant poc dura el temps quan volem que s'eternitzi l'instant! atrapar els moments i allargassar-los a voluntat...potser és millor que puguem fer-ho...així ho valorem més encar petits tresors..un poema i foto excel·lents ( sense oblidar a Moustaky)
ui volia dir millor que NO puguem fer-ho...
El temps no el podem alentir ni apressar, és ell que porta la batuta...quan som infants, ens passa a poc a poc i a mida que ens anem fent grans s'accelera...Bé això és el que nosaltres percebem, perquè si abans per fer una cosa tardàvem cinc minuts, ara n'hi hem de posar deu...
Cal que l'aprofitem quan passa!!!
hauriem d'estirar-lo tot el que puguem i tenir molta curiositat.... es com reinventar una cadira.
que tot ens vingui de nou.
Suposo que el que només es pot fer per ralentir-lo és ignorar els instruments i mecanismes que el mesuren.
Coincidència de tema en els nostres blocs!!
Bon dia de pluja, bonica.
potser...
respirant l'instant...amb intensitat...
gaudint de cada paisatge, de cada emoció, de cada plaer, de cada somni que tenim la sort de viure...
i retenint-los en la memòria del cor per poder somriure'ls en el record...
;)
petonàs!
Gaudir intensament de tot el que ens ofereix la vida és feina de un mateix.
S'ha de treballar per fer-ho durar
A vegades és tan ràpid, i de vegades tan lent!
mil gràcies...per proporcionar-me el gust de compartir, ni que sigui uns intants, tan bonica companyia!
sé que estic en deute de passar a visitar-vos...
vindré!
una abraçada per a cadascú de vosaltres!
Buf! fanalet... no hi ha manera de ralentir el temps... i ara aquesta cançó em fa venir una nostalgia infinita d'altres temps...
Publica un comentari a l'entrada