11 de setembre 2012

La pell i l'ànima al carrer

Els peus, avui, cansats,
han dibuixat llambordes
i veus.
Veus en veu alta
i enxarxada.
Una gernació de pinzells
-artistes pacients i decidits
com som nosaltres-
hen pintat uns carrers nous,
amb una incansable
i infatigable manera,
genuïna,
de caminar sempre endavant.
La paraula i la música
a flor de pell.
La pell i l'ànima, al carrer.


11 comentaris:

El porquet ha dit...

I no hem de deixar de pintar. Hem de seguir posant color al camí, definint bé el seu traçat, els seus marges i fer florir les roelles al seu pas. Seguirem endavant. Seguirem empenyent. Ara ja no podem parar.

Carme Rosanas ha dit...

Ben dit, fanalet, ben dit, porquet!

Ara ja no podem parar!!!

Helena Bonals ha dit...

"La pell i l'ànima, al carrer" m'agrada molt, l'interior i la superfície són ben catalanes.

novesflors ha dit...

Ja vaig veure a Vilaweb que hi havíeu estat molts, moltíssims, em sembla que moltíssims més del que diuen els mitjans més... diguem-ne oficials...

montse ha dit...

Plegats, ho farem possible.

Jordicine ha dit...

Quina gran DIADA! I gran lliçó de civisme. Un dia rodó. Una abraçada.

Elena Casero ha dit...

Que tingau molta sort. De veritat.

Una abraçada

Elfreelang ha dit...

Sí....ho has dit ben dit i poèticament i rodona.....abraçades encar emocionades!

Gerònima ha dit...

A Barcelona, ahir, hi havia molt de sentiment.
Pell i ànima! com dius tu!
Molts cors encesos!

Laura T. Marcel ha dit...

De la flama que protem a dins broten les quatre barres, coronades pel tros de cel i l'estel que marca el far. Ho hem d'aconseguir!

Joan Guasch ha dit...

Que bé que ho has sentit i dit! Jo busco paraules i encara no les he trobades.