han dibuixat llambordes
i veus.
Veus en veu alta
i enxarxada.
Una gernació de pinzells
-artistes pacients i decidits
com som nosaltres-
hen pintat uns carrers nous,
amb una incansable
i infatigable manera,
genuïna,
de caminar sempre endavant.
La paraula i la música
a flor de pell.
La pell i l'ànima, al carrer.
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
11 comentaris:
I no hem de deixar de pintar. Hem de seguir posant color al camí, definint bé el seu traçat, els seus marges i fer florir les roelles al seu pas. Seguirem endavant. Seguirem empenyent. Ara ja no podem parar.
Ben dit, fanalet, ben dit, porquet!
Ara ja no podem parar!!!
"La pell i l'ànima, al carrer" m'agrada molt, l'interior i la superfície són ben catalanes.
Ja vaig veure a Vilaweb que hi havíeu estat molts, moltíssims, em sembla que moltíssims més del que diuen els mitjans més... diguem-ne oficials...
Plegats, ho farem possible.
Quina gran DIADA! I gran lliçó de civisme. Un dia rodó. Una abraçada.
Que tingau molta sort. De veritat.
Una abraçada
Sí....ho has dit ben dit i poèticament i rodona.....abraçades encar emocionades!
A Barcelona, ahir, hi havia molt de sentiment.
Pell i ànima! com dius tu!
Molts cors encesos!
De la flama que protem a dins broten les quatre barres, coronades pel tros de cel i l'estel que marca el far. Ho hem d'aconseguir!
Que bé que ho has sentit i dit! Jo busco paraules i encara no les he trobades.
Publica un comentari a l'entrada