en el meu cas qui diu cafè diu un beuratge per mantenir la ment desperta.....aquest dies em fan anar pel matí i vaig zoombie! el teu cafè és més maco que el meu! abraçada!
Tot i que no m'agrada massa el cafè, el seu aroma sempre en fa venir ganes de prendre'n...I per descomptat sempre l'associo a un compartir un moment agradable. Una abraçada.
Porcellana, ceràmica, bon treball de les mans. Olor de cafè, vapor que omple la casa i et fa anar directa a la safata dels termos i de les tasses. Si arriba olor del cafè quan vas pel carrer, mires dins de la cafeteria i enyores una estona cálida i paraules.¿Quines? Les que sempre són amables.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
18 comentaris:
Qui diu cafè,
diu tarda de ratlles
de llums i ombres
i riures contagiosos.
De confidències breus
de xocolata.
I tants de cafès que esperen!
en el meu cas qui diu cafè diu un beuratge per mantenir la ment desperta.....aquest dies em fan anar pel matí i vaig zoombie!
el teu cafè és més maco que el meu!
abraçada!
Diu pell i dits,
diu nanses per abraçar
i escalf del cos
que es delita en l'aroma,
en l'ull que s'hi emmiralla.
Quin cafè més bonic!
ara acabo d'entendre perquè m'agrada tant el cafè.
Cafè dius? Quan i on?
mmmm, un cafetonet ben calent!
quina preciositat de tasses!! m'encanten.
Quines tasses tan maques!!! A mi també m'agraden moltíssim!! :-))
Mmmm, Calent,
Amarg,
Fort,
Espès...
Qui diu cafè, diu poesia. Preciós!
Qui diu cafè, diu despertars,mandrosos...
Diu silenci al matí
brogit a la tarda,
amor de nit...
Qui diu cafè
diu glopes de porcellana....
bon dia Fanal amb un cafetó :)
"glopets"
Un café per a mi és una mica sinònim de ... "aprofitem l'instant". Per cert que l'aroma del café m'agrada fins i tot més que el sabor.
Preciós!
i mirades rialleres i pell revitalitzada.
Tot i que no m'agrada massa el cafè, el seu aroma sempre en fa venir ganes de prendre'n...I per descomptat sempre l'associo a un compartir un moment agradable.
Una abraçada.
Quin goig, fer un cafè així!
Qui diu cafè
diu blau,
mirada,
temps...
Espai on somriure.
Moment per sentir.
(versió 2... la 1 s'ha perdut en els bits de blogger)
Porcellana, ceràmica, bon treball de les mans.
Olor de cafè, vapor que omple la casa i et fa anar directa a la safata dels termos i de les tasses.
Si arriba olor del cafè quan vas pel carrer, mires dins de la cafeteria i enyores una estona cálida i paraules.¿Quines? Les que sempre són amables.
Publica un comentari a l'entrada