A la llum d'un fanalet: Qui diu cafè...

06 de setembre 2012

Qui diu cafè...

Qui diu cafè,

en diu dolç aroma

de pell i rialles.

18 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Qui diu cafè,
diu tarda de ratlles
de llums i ombres
i riures contagiosos.
De confidències breus
de xocolata.
I tants de cafès que esperen!; 6 de setembre del 2012, a les 21:54
Elfreelang ha dit...: en el meu cas qui diu cafè diu un beuratge per mantenir la ment desperta.....aquest dies em fan anar pel matí i vaig zoombie!
el teu cafè és més maco que el meu!
abraçada!; 6 de setembre del 2012, a les 22:00
cantireta ha dit...: Diu pell i dits,
diu nanses per abraçar
i escalf del cos
que es delita en l'aroma,
en l'ull que s'hi emmiralla.

Quin cafè més bonic!; 6 de setembre del 2012, a les 22:03
Garbí24 ha dit...: ara acabo d'entendre perquè m'agrada tant el cafè.; 6 de setembre del 2012, a les 22:11
Sergi ha dit...: Cafè dius? Quan i on?; 6 de setembre del 2012, a les 22:54
rits ha dit...: mmmm, un cafetonet ben calent!

quina preciositat de tasses!! m'encanten.; 6 de setembre del 2012, a les 23:10
Assumpta ha dit...: Quines tasses tan maques!!! A mi també m'agraden moltíssim!! :-)); 7 de setembre del 2012, a les 0:03
Glo.Bos.blog ha dit...: Mmmm, Calent,
Amarg,
Fort,
Espès...; 7 de setembre del 2012, a les 1:01
Sílvia ha dit...: Qui diu cafè, diu poesia. Preciós!; 7 de setembre del 2012, a les 8:19
Joana ha dit...: Qui diu cafè, diu despertars,mandrosos...

Diu silenci al matí
brogit a la tarda,
amor de nit...

Qui diu cafè
diu glopes de porcellana....

bon dia Fanal amb un cafetó :); 7 de setembre del 2012, a les 8:31
Joana ha dit...: "glopets"; 7 de setembre del 2012, a les 8:33
novesflors ha dit...: Un café per a mi és una mica sinònim de ... "aprofitem l'instant". Per cert que l'aroma del café m'agrada fins i tot més que el sabor.; 7 de setembre del 2012, a les 18:15
kweilan ha dit...: Preciós!; 7 de setembre del 2012, a les 20:30
Rafel ha dit...: i mirades rialleres i pell revitalitzada.; 8 de setembre del 2012, a les 12:55
montse ha dit...: Tot i que no m'agrada massa el cafè, el seu aroma sempre en fa venir ganes de prendre'n...I per descomptat sempre l'associo a un compartir un moment agradable.
Una abraçada.; 8 de setembre del 2012, a les 13:46
gripaublau ha dit...: Quin goig, fer un cafè així!; 8 de setembre del 2012, a les 18:04
Barbollaire ha dit...: Qui diu cafè
diu blau,
mirada,
temps...

Espai on somriure.
Moment per sentir.

(versió 2... la 1 s'ha perdut en els bits de blogger); 9 de setembre del 2012, a les 1:52
Olga Xirinacs ha dit...: Porcellana, ceràmica, bon treball de les mans.
Olor de cafè, vapor que omple la casa i et fa anar directa a la safata dels termos i de les tasses.
Si arriba olor del cafè quan vas pel carrer, mires dins de la cafeteria i enyores una estona cálida i paraules.¿Quines? Les que sempre són amables.; 9 de setembre del 2012, a les 10:50

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)