25 de febrer 2009

descobertes...


CELEBRAR lo que no existe.
¿Hay otro camino para celebrar lo que existe?

Celebrar lo imposible.
¿Hay otro modo de celebrar lo posible?

Celebrar el silencio.
¿Hay otra manera de celebrar la palabra?

Celebrar la soledad.
¿Hay otra vía para celebrar el amor?

Celebrar el revés.
¿Hay otra forma de celebrar el derecho?

Celebrar lo que muere.
¿Hay otra senda para celebrar lo que vive?

El poema es siempre celebración
porque es siempre el extremo
de la intensidad de un pedazo del mundo,
su espalda de fervor restituido,
su puño de desenvarado entusiasmo,
su más justa pronunciación, la más firme,
como si estuviera floreciendo la voz.

El poema es siempre celebración
aunque en sus bordes se refleje el infierno,
aunque el tiempo se crispe como un órgano herido,
aunque el funamblesco histrión que empuja las palabras
desbande sus volteretas y sus guiños.

Nada puede ocultar a lo infinito.
Su gesto es más amplio que la historia,
su paso es más largo que la vida.

Roberto Juarroz. Poeta argentí.
(De "Novena poesía vertical")

6 comentaris:

Carme ha dit...

L'hauré de buscar! M'agrada molt el poema, m'agrada molt la ide a que les intensitats siguin com siguin són una celebració, és una mica com jo les visc. No conec aquest poeta.

No sé que em passa amb les actualitzacions del teu blog a la barra larteral que quan m'arriben ja són un bon tros avall, avall... a vegades trigo en veure-les... ja que sempre vaig mirant le s que arriben i sempre arriben a dalt per ordre cronològis, però l'ordre cronologic els falla a blogger... quina ràbia!

fanal blau ha dit...

Jo tampoc el coneixia fins abans d'ahir!!! I em va seduïr. Per això la descoberta!

El diari "El País" té una entrega els dimecres d'una col·lecció de poesía. Dels poquets plaers que avui dia ens proporciona la premsa!!!

També és un plaer veure't per aquí.

Gatot ha dit...

fanal blau... disculpa'm si et deixo un primer comentari gens líric...

dius que els dimecres el País fa entrega de la col·lecció de poesia... i segurament vas començar a fer el post el dimecres però l'has publicat avui... amb data endarrerida; si abans de publicar fas clic a les opcions (al peu del missatge) podràs actualitzar la data i l'hora...

-->fi de consell no demanat...

m'agrada el que escrius i com ho escrius; m'agrada el que deixes entreveure entrelínies; m'agrada haver-te trobat entreamicsamigues;
no t'he comentat abans -tot i llegirte- perquè ja em semblava be quedar-me una mica a la teulada... però m'ha agradat veure't a casa, i tot i que no tenia, en aquell moment, ànims ni ganes de contestar cada comentari per separat, he pensat que una excusa tecnològica era prou bona com per irrompre en la poètica...

que tinguis bona nit!

fanal blau ha dit...

La teva excusa tecnològica m'ha anat de perles, perquè encara em perdo i he d'anar emprenyant a l'amic barbollaire.
Ja m'ho he mirat, i ara ja sé "actualitzar" data i hora! Poc a poquet...
Moltíssimes gràcies!

i molt benvingut!

Trini ha dit...

Hi ha qui es fixa en tot! Sou genials! Els meus herois (in)visibles! :)

Preciós i encertat poema, Fanalet.

Bon cap de setmana!

Montse ha dit...

Molt bonic, el poema! gràcies per compartir-lo, jo no el coneixia, aqust poeta. Petonet.