18 de febrer 2009

POESIES EN PIXELS (II)


"La paraula progrés no té cap sentit
mentre hi hagi nens infeliços."

Albert Einstein (1879-1955) Físic

6 comentaris:

Albanta ha dit...

Quin progrés és que hi hagin guerres, que morin persones de fam, que destruïm la Natura?

Carme ha dit...

Una bona combinació d'imatge i paraules. No coneixia aquestes paraules d'Einstein. M'agrada molt la seva contundència.
Una abraçada.

merike ha dit...

I què sobre nosaltres adults infeliços? No he fet progrés amb la meva llengua catalana gens.. Abraçades i gràcies per a la visita.

fanal blau ha dit...

Us explico...el ciberespai s'ha engolit el misstage que havia escrit.
Per tant, repeteixo, l'intento refer.
Més o menys així...
Deia que potser no era fàcil trobar un lligam entre la fotografía i les paraules. Però jo tenia endins la imatge i volia posar-hi les paraules.
Aquest home és un clown que fa unes setmanes, en una bonica plaça d'una vila italiana, ens va fer delir, a menuts i adults, de somriures i rialles esperançadores. Em va captivar la seva manera de despertar emocions.
Tinc alguna fotografia que podria resultar més "divertida", però aquesta representa (en la meva particular manera de percebre aquesta imatge) el que volia dir.

Albanta, el progrés...és del tot contrari a les guerres, a la fam, a la destrucció de la natura. El progrés no pot tenir tints negatius.
Gràcies per passar!

Carme, amb la felicitat, cal ser contundents! I prou bé sabem que els nens (a més de necessitats bàsiques) necessiten sentir-se estimat (que és -amb tota probabilitat- la més bàsica!.

Merike,
"La paraula progrés no té cap sentit mentre hi hagi adults infeliços" (fanal blau). Espero que l'Einstein no s'emprenyi amb mi pel plagi...Però t'he de dir que molt em sembla que si tots els progressos fossin com els teus, les coses anirien molt millor!
Una abraçada finesa-catalana!!!

zel ha dit...

Cordills, quina una, m'ha deixat planxada...me l'apunto, amb el teu permís...Gràcies, les plantofades van bé per reflexionar...

fanal blau ha dit...

I sense permís. Està per compatir, i per pensar-hi.
Una abraçada, zel!