A la llum d'un fanalet: POESIES EN PIXELS (II)

18 de febrer 2009

POESIES EN PIXELS (II)

"La paraula progrés no té cap sentit
mentre hi hagi nens infeliços."

Albert Einstein (1879-1955) Físic

6 comentaris:

Albanta ha dit...: Quin progrés és que hi hagin guerres, que morin persones de fam, que destruïm la Natura?; 18 de febrer del 2009, a les 20:03
Carme Rosanas ha dit...: Una bona combinació d'imatge i paraules. No coneixia aquestes paraules d'Einstein. M'agrada molt la seva contundència.
Una abraçada.; 19 de febrer del 2009, a les 9:25
merike ha dit...: I què sobre nosaltres adults infeliços? No he fet progrés amb la meva llengua catalana gens.. Abraçades i gràcies per a la visita.; 19 de febrer del 2009, a les 14:20
fanal blau ha dit...: Us explico...el ciberespai s'ha engolit el misstage que havia escrit.
Per tant, repeteixo, l'intento refer.
Més o menys així...
Deia que potser no era fàcil trobar un lligam entre la fotografía i les paraules. Però jo tenia endins la imatge i volia posar-hi les paraules.
Aquest home és un clown que fa unes setmanes, en una bonica plaça d'una vila italiana, ens va fer delir, a menuts i adults, de somriures i rialles esperançadores. Em va captivar la seva manera de despertar emocions.
Tinc alguna fotografia que podria resultar més "divertida", però aquesta representa (en la meva particular manera de percebre aquesta imatge) el que volia dir.

Albanta, el progrés...és del tot contrari a les guerres, a la fam, a la destrucció de la natura. El progrés no pot tenir tints negatius.
Gràcies per passar!

Carme, amb la felicitat, cal ser contundents! I prou bé sabem que els nens (a més de necessitats bàsiques) necessiten sentir-se estimat (que és -amb tota probabilitat- la més bàsica!.

Merike,
"La paraula progrés no té cap sentit mentre hi hagi adults infeliços" (fanal blau). Espero que l'Einstein no s'emprenyi amb mi pel plagi...Però t'he de dir que molt em sembla que si tots els progressos fossin com els teus, les coses anirien molt millor!
Una abraçada finesa-catalana!!!; 19 de febrer del 2009, a les 15:21
zel ha dit...: Cordills, quina una, m'ha deixat planxada...me l'apunto, amb el teu permís...Gràcies, les plantofades van bé per reflexionar...; 19 de febrer del 2009, a les 16:38
fanal blau ha dit...: I sense permís. Està per compatir, i per pensar-hi.
Una abraçada, zel!; 20 de febrer del 2009, a les 9:00

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)