Jo no acostumo a fer fotos. Sempre he cregut que no hi tinc traça i també perquè quan anem a algun lloc tinc qui me les fa. Deu ser per això, per desconeixement i per meravellament que les trobo màgiques i misterioses. I la frase m'agrada molt. Ben trobada.
Joana, no els captarem i els capturarem tampoc. Però les imatges parlen, somriuen, ploren, estimen... Gràcies per la teva mirada!
Carme,el "gamberru" m'hi està engrescant i fa un parell de setmanes vaig fer una escapadeta a la Piazza Navona, i tot passejant la ciutat, em vaig prendre la llicència de prendre instantànies mentre els peus llegien la ciutat.
Quintín Cabrera (algún dia escriure un post) cantava: "Las ciudades son como libros que se leen con los pies". I m'encanta mentre camino, mentre miro.
Ei "gamberru" (Carme dixit!!!) Gràcies per la teva paciència en la meva ignorància incipient en l'espai blogaire i els meus SOS de com "penjo" o "adjunto" o...Palabrita que n'acabaré per aprendre!!! A més de ser el meu assessor (predilecte, of course) ets...la dolça troballa que la vida em va regalar quan tenia 15 anys!!!
Montse, t'he de dir que aquesta foto m'agrada. M'haguessis vist "capturant instants" per la vila de Roma.... Això sí, potser de 1300 en salvo tres!!! Un honoret que passis per aquí! Besitillo!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
10 comentaris:
Mai podrem captar tots els secrets que s'amaguen darrera una fotografia. Ni amb un somriure som capaços d'esbrinar-ho!
Jo no acostumo a fer fotos. Sempre he cregut que no hi tinc traça i també perquè quan anem a algun lloc tinc qui me les fa. Deu ser per això, per desconeixement i per meravellament que les trobo màgiques i misterioses. I la frase m'agrada molt. Ben trobada.
És una foto magnifica!
I sé que vas somriure quan la vas fer, per que vas ser capaç de d'imaginar-la abans, fins i tot, de "tenir-la".
La teva tendresa, la teva poesia, va més enllà de les paraules.
Un petó dolç i còmplice, nina.
:¬)*
Joana,
no els captarem i els capturarem tampoc. Però les imatges parlen, somriuen, ploren, estimen...
Gràcies per la teva mirada!
Carme,el "gamberru" m'hi està engrescant i fa un parell de setmanes vaig fer una escapadeta a la Piazza Navona, i tot passejant la ciutat, em vaig prendre la llicència de prendre instantànies mentre els peus llegien la ciutat.
Quintín Cabrera (algún dia escriure un post) cantava:
"Las ciudades son como libros que se leen con los pies".
I m'encanta mentre camino, mentre miro.
Ei "gamberru" (Carme dixit!!!)
Gràcies per la teva paciència en la meva ignorància incipient en l'espai blogaire i els meus SOS de com "penjo" o "adjunto" o...Palabrita que n'acabaré per aprendre!!!
A més de ser el meu assessor (predilecte, of course) ets...la dolça troballa que la vida em va regalar quan tenia 15 anys!!!
Una magnífica foto! Ja m'agradaria a mi saber fer poesia a través de les paraules o de les imatges!
petonet!
Montse, t'he de dir que aquesta foto m'agrada. M'haguessis vist "capturant instants" per la vila de Roma.... Això sí, potser de 1300 en salvo tres!!! Un honoret que passis per aquí!
Besitillo!
molt bona la foto!
La cita no la coneixia, cercaré més cosetes d'aquesta fotògrafa, gràcies!
o una col.lecció de veritats
Gràcies per passar, ferran i Jesús M.
Publica un comentari a l'entrada