31 de març 2009

Si en voleu...


Ahir nit, vaig arribar de Granada. Quatre dies llargs per caminar i recaminar la ciutat, que com cantava en Quintín Cabrera "Las ciudades son libros que se leen con los pies".

Només arribar, en un dels carrerons cèntrics vaig anar a parar davant d'aquest guariment.

Convidats i convidades esteu, si en voleu, si us cal, o senzillament si us venen de gust
Són els primers dies de la primavera que, després d'un hivern hivern, ens deixen baldats. Ben aviat recuperem ànims!


14 comentaris:

fanal blau ha dit...

Las ciudades son libros

(Quintín Cabrera)

De mañana se visten
de pan y ruidos nuevos,
de sol al mediodía,
por las tardes café.
Su corazón enseñan
tan solo por las noches
mintiendo a los turistas
pues no les quieren bien.
Las ciudades son libros
que se leen con los pies.

Se prestan pedacitos
preciados del paisaje,
esquinas y detalles,
a veces un cartel.
El color de los taxis
puede ser una clave,
un guiño hacia el viajero
si este lo quiere ver.
Las ciudades son libros
que se leen con los pies.

La magia de Estocolmo
lleno de primavera
está en Río de Janeiro
vaya a saber por qué.
Lo seguiré diciendo
aunque nadie lo crea
hay zonas de Getafe
que son de Hospitalet.
Las ciudades son libros
que se leen con los pies.

Su soledad comienza
en un túnel de metro
y en manos apretadas,
la solidaridad;
el patio en las escuelas
les da juegos y risas
y amargo gesto toman
en salas de hospital.
Las ciudades son libros
que se leen con los pies.

La luna más hermosa
y grande que yo he visto
comparten Carcassonne
y Cuenca, bien lo sé,
Puerto de Santa María
las chicas más bonitas
paseando por sus calles
igual que Montpellier.
Las ciudades son libros
que se leen con los pies.

Baldosa por baldosa
busco a Montevideo
por silencios nocturnos
y en mesas de cafés;
montones de basura
vigilan las esquinas:
el "viejito" Frugoni
tenía razón, ya ven.
Las ciudades son libros
que se leen con los pies.

Trini ha dit...

Doncs no et diré que no m'aniria bé...
Tot i que amb el fred d'aquests darrers dies sembla que hagi reviscolat com les fulles d'enciam velles i pansides, que els va millor el fred que la calor.
Fa anys era just a l'inrevés. S'ha produït un canvi en mi i ni tant sols me n'he adonat! Qualsevol dia em miraré al mirall i no em reconeixeré (quin espant, no? mirar-se en un mirall i no coneixe's!) Wow! :-þ

fanal blau ha dit...

trini,

será menos...
ara...hi havien herbes remeieres per parar un tren...
petonets!

kweilan ha dit...

Doncs a mi m'aniria molt bé perquè amb la primavera em canso més que en altres èpoques de l'any. Ho vas provar?

Trini ha dit...

Que no, que no, que feia conyeta..., també tinc ganes que vingui la caloreta..., ara bé..., lo del mirall... ui quin yuyu, no? XD

Gatot ha dit...

una tassa d'herbes segurament ajuda, si més no hidratant el cos... però segur que les carícies tendres de les paraules reconforten més l'esgotament de l'ànima...

un viatge "fora de temporada"... qui pogués!

petons i llepades remeieres!

Carme ha dit...

No deu anar malament, no... que els canvis de temps a vegades portemn cansament i "astènia primaveral" NO ÉS MASSA EL MEU CAS, A MI LA PRIMAVER A M'ANIMA:)

iruna ha dit...

sí que m'agradaria una tasseta d'estes herbes...

bona nit, fanal blau

Albanta ha dit...

Una per mi també si ets tan amable...
Gràcies de bestreta, guapa...i un petonet

Montse ha dit...

quina sort que té la Carme... jo estic xoooooooooof :(

M'emporto una mica de "brevatge d'herbetes" a veure si entre això i l'Elephteria del darrer post em poso una mica a to!

és que estic llegint de dalt a baix (sóc rareta, jo)

petonets molts, reina mora.

fanal blau ha dit...

Trini,

jo més que la caloreta, el que em cal és el solet...Se'm veuen més les arruguetes però...quin gustet dóna!

kweilan,

aquestes no...però en vaig agafar d'unes altres.
Uns quants dies d'adaptar-nos a la primavera i som-hi!!!

Gatot,

aprofito ara que els horaris laborals m'ho permeten...i francament és un plaer viatjar fora "de temporada"!
una abraçada!

carme,

ets una "todo-terreno"??? :)
un petonet de primavera!

Albanta...

i tant que sí!
convidada sempre que vulguis!
Sense bestreta...
Un petonet!

Montse...
Visca les raretes...!!!
Si vols te'n preparo una tasseta, de debó, que no em costa gens...
El plofffffffffffff...passa.
Una abraçadeta o dues!

fanal blau ha dit...

iruna..

quin desastre sóc...
una tasseta preparada...faltaria!!!
un petonet

- assumpta - ha dit...

Que encara en queda una miqueta d'aquest remei?. Si és així, També m'hi apunto que amb tants canvis de temps el meu cos i la meva ànima ja no saben si van o vénen.

fanal blau ha dit...

assumpta...
faltaria...n'havia guardat una miqueta per a tú i per qui vulgui venir...
ja veuràs...el cos i l'ànima tornaran a anar i venir...
bon diumenge!