12 de març 2009

99è jocs literaris

De la mateixa manera que cada migdia, quan arribava a casa, amania l’enciam i el tomàquet al seu gust i l’emplatava amb cura de cuiner, disposant fulles de verd primavera i grills de roig-vermell damunt la porcellana, va pensar que li calia esbrinar la manera de recuperar de nou el seu somriure/riure.

Se’n recordà de’n Charlie Rivel. I també dels acords-des-acords de la seva guitarra.

- Aúuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!

I l’udol que ressonava -que ressonava en el seu rostre com una bri de guerra interior- el portà a decidir no treure’s el nas de “clown-pallasso-que t’estima”, fins no endevinar uns llavis amples i amplificats en les rialles de la dona que estimava.

5 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

t'he afegit al meu blog i ens mantenim en contacte
una abraçada des de Reus

Carme ha dit...

Bona participació!

Jo ja el tinc a punt, també.

Molt tendre i bonic el teu. Saps el teu i el meu no s'assemblen gens però tenen una cosa en comú.

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per al participació de nou

fanal blau ha dit...

Té la mà Maria,
passo sovint a veure't. Embadalida de les imatges.

Carme,
l'immediatisme amb el que batallo a diari a la feina, de vegades a mi, també em fa males passades...
El regelleixo, i avui no m'agrada...

Jesús M,
espero, en un futur pròxim, progressar adequadament...

zel ha dit...

Coi, m'has fet venir ganes d'escriure, pensant en el "meu Rivel"