De la mateixa manera que cada migdia, quan arribava a casa, amania l’enciam i el tomàquet al seu gust i l’emplatava amb cura de cuiner, disposant fulles de verd primavera i grills de roig-vermell damunt la porcellana, va pensar que li calia esbrinar la manera de recuperar de nou el seu somriure/riure.
Se’n recordà de’n Charlie Rivel. I també dels acords-des-acords de la seva guitarra.
- Aúuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!
I l’udol que ressonava -que ressonava en el seu rostre com una bri de guerra interior- el portà a decidir no treure’s el nas de “clown-pallasso-que t’estima”, fins no endevinar uns llavis amples i amplificats en les rialles de la dona que estimava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
5 comentaris:
t'he afegit al meu blog i ens mantenim en contacte
una abraçada des de Reus
Bona participació!
Jo ja el tinc a punt, també.
Molt tendre i bonic el teu. Saps el teu i el meu no s'assemblen gens però tenen una cosa en comú.
moltes gràcies per al participació de nou
Té la mà Maria,
passo sovint a veure't. Embadalida de les imatges.
Carme,
l'immediatisme amb el que batallo a diari a la feina, de vegades a mi, també em fa males passades...
El regelleixo, i avui no m'agrada...
Jesús M,
espero, en un futur pròxim, progressar adequadament...
Coi, m'has fet venir ganes d'escriure, pensant en el "meu Rivel"
Publica un comentari a l'entrada