Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
6 comentaris:
Un gran poeta, fanalet!
Li diré adéu junt amb tu amb aquesta poesía:
Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía.
Luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque un océano
la muerte solamente
una palabra.
Ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros.
Ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra.
Coherent, senzill, complexe... un gran poeta!
M'agrada aquest aforisme que has posat. Ja el vaig llegir ahir. Avui potser els comentaris em quedaran, si tinc sort!
un gran poeta, kweilan!
tú sempre passejant per aquí...
moltes gràcies, compañera!
trini, gràcies per acompanyar-me en el comiat...
entre viejas y ancianas?????
una abraçada!
Cèlia,
crec que tal i com has sabut definir-lo...
una abraçada!
Carme,
gràcies, al final s'ha publicat...
jo també tenia problemes i alguns comentaris s'han perdut pel ciberespai...
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada