Ahir, o abans d'ahir...vaig enxampar un bocí de programa on estrevistaven a un filòsof que jo havia tingut de professor a la universitat i que, a uns quants alumnes, ens feia molta gràcia perquè se’l veia...jovenet i tímid...però apassionat amb el saber. I tenia uns ulls bonics que transmetien calma. Ara, com jo, pentina canes.
No vaig asseure'm a veure'l i escoltar-lo, perquè rondava amb altres coses.
Però vaig quedar-me amb dos conceptes als que va fer referència: velocitat i atapeïment.
Parlava, entre d'altres, del temps...del facebook... (podria ser del "ya para ya! i de la quantitat?) ...però sincerament, no podria reproduïr en quins termes.
Ai...el temps!
En tot cas, velocitat i atapeïment, van instal.lar-se en el meu disc intern, i he anat fent-lo giravoltar pel meu cap en diferents revolucions, com si fos un vinil. Ara a 33, ara a 45. Si ho poso a velocitat de gramola, em sembla una mica massa lent...
Ahir algú em va dir...és que t'he vist gran...
I, és clar, cadascú et mira amb els ulls que et mira, i cadascú mirem amb la nostra mirada particular.
No vaig asseure'm a veure'l i escoltar-lo, perquè rondava amb altres coses.
Però vaig quedar-me amb dos conceptes als que va fer referència: velocitat i atapeïment.
Parlava, entre d'altres, del temps...del facebook... (podria ser del "ya para ya! i de la quantitat?) ...però sincerament, no podria reproduïr en quins termes.
Ai...el temps!
En tot cas, velocitat i atapeïment, van instal.lar-se en el meu disc intern, i he anat fent-lo giravoltar pel meu cap en diferents revolucions, com si fos un vinil. Ara a 33, ara a 45. Si ho poso a velocitat de gramola, em sembla una mica massa lent...
Ahir algú em va dir...és que t'he vist gran...
I, és clar, cadascú et mira amb els ulls que et mira, i cadascú mirem amb la nostra mirada particular.
5 comentaris:
No podria ser allò que dèiem de la qualitat/quantitat?
Velocitat? De tant controlar el temps tot ens passa massa de pressa. I atepeïment? només la paraula ja se'ns fa espessa, oi? Jo sempre crec que vivim atapeïts, en aques t país, però segur q ue això no té res a veure amb els teus pensaments...
És ben veritat que portem una vida tan plena de velocitat i tant atapeïda en tots els aspectes que ens oblidem del present, del minut a minut i això és el pitjor que podem fer.
De vegades el temps se'ns menja i tot ens passa massa ràpid.
cèlia,
potser sí que de vegades és així, encara que no sempre...
carme,
fixa't que avui ja fa un any...
probablement dolçament atapeït d'emocions de veure'l créixer...
marta,
minut a minut, a poc a poc, a gaudir-lo!
kweilan,
és cert, però aleshores...hem de procurar aprofitar els millors!
Publica un comentari a l'entrada