A la llum d'un fanalet

15 de setembre 2009

"Un llibre, com un viatge, es comença amb inquietud i s'acaba amb melangia"

José Vasconcelos, filòsof, educador i polític mexicà

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Quines imatges més encertades que has trobat! I ja és ben cert... jo diria que més aviat començo amb una certa avidesa, ara la melangia no em sembla evitable, ni tan sols pel final d'una posta de sol.; 15 de setembre del 2009, a les 9:45
Núr ha dit...: Si n'hi ha, de raó i de veritat, en aquestes paraules, mare meva!! Tant els llibres com els viatges! ains... :D; 15 de setembre del 2009, a les 16:06
Elfreelang ha dit...: M'agraden moltíssim les imatges!!! em recorden als quadres de Magritte...jo començo els llibres amb curiositat i si m'han agradat molt no desitjo que s'acabin; 15 de setembre del 2009, a les 22:38
Joana ha dit...: Jo a vegades tinc ganes de tornar a fer el viatge i de rellegir el llibre!; 15 de setembre del 2009, a les 23:46
kweilan ha dit...: M'encanten les imatges que has triat.; 16 de setembre del 2009, a les 22:06
horabaixa ha dit...: Hola Fanalblau,

Tan cert.........; 17 de setembre del 2009, a les 23:51
fanal blau ha dit...: Carme,

sovint...quan arribo al final del llibre, volria que no s'acabés...

Un molt bon divendres!; 18 de setembre del 2009, a les 8:37
fanal blau ha dit...: Núr,

és que llibres i viatges tenen molt en comú!

una abraçada!; 18 de setembre del 2009, a les 8:39
fanal blau ha dit...: Joana,

és cert, de vegades deixen emprentes inoblidables!

Molt bon cap de setmana a punt d'arribar a la tardor!; 18 de setembre del 2009, a les 8:40
fanal blau ha dit...: Kweilan,

Són de Quint Buchholz. Fa molts anys que el vaig descobrir i m'encanta el joc que fa amb les imatges i els llibres!

Una abraçada!; 18 de setembre del 2009, a les 8:41
fanal blau ha dit...: Horabaixa,

bon dia pel matí!
Llegir és sempre un viatge. Viatjar és sempre sempre aprendre a llegir...

una abraçada per a tú també!; 18 de setembre del 2009, a les 8:43
fanal blau ha dit...: Elvira,

si que té un no sé què...
A mi em passa el mateix, em costa arribar a la darrera plana...sobretot quan llibres i viatges t'atrapen!

Molt bon dia!; 18 de setembre del 2009, a les 8:50

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)